dimarts, 31 de desembre del 2013

Ara sé que sí

Ara sé que sí, que el moment ha aplegat,
entre llàgrimes i cruixits.
Ara veig la nit cada colp més lluny,
els neguits s‘esvaeixen i
esdevenen rumors.
Ara puc somriure, ja he botat l‘escletxa
i estic sentint l‘aire
com m‘acarona l‘esma
i es projecta més enllà
molt més enllà.
Sembla que plourà i amb cada gota,
el meu cap, anestesiat de passat,
albira un camí
interpel·lat
per possibilitats infinites
Pots vindre amb mi,

Pots vindre amb mi.

Jordi Guerola
Amagatalls
Ed. Germania 2013

diumenge, 22 de desembre del 2013

Poesia al Camp de Túria/José Fornielles.

Reproduïsc l´interessant article que José Fornielles (membre del col·lectiu d`escriptors Lletraedeta) va escriure a InfoTúria sobre la vitalitat de la poesia a la comarca de Camp de Túria. Baix pose també l´enllaç.

CULTURA EDETANA/JOSÉ FORNIELLES.
Nombrosos poetes han recorregut les terres de la nostra comarca al llarg de la seua història. Alguns, com Teodor Llorente, van gaudir de la seua gent i de la seua gentilesa durant curts períodes. D'altres, com Joan Baptista Antequera, van nàixer en elles i les van donar a conèixer als erudits de la seua època.

Un gran nombre de poetes han nascut o han conviscut al Camp de Túria al llarg dels últims anys i actualment tenim un fort increment en la quantitat d'aquests escriptors. Potser, això siga el fruit de respirar i alimentar-se de la cultura i la història que es macera en els pobles edetans. Potser, siga el resultat de nodrir-se d'allò que produeix la nostra horta, les nostres muntanyes i el nostre riu, és a dir, sostraure tota l’essència del nostre poble. Així doncs, molts dels versos que componen fan referència a aquells racons que ells atresoren com una part del seu ésser. Espais genuïns que formen part dels edetans.

La poesia es respira pel carrer. La trobem en les seguidilles que canten i tararegen els nostres ancians; són les dites populars pels que coneixem les facetes i les singularitats de cada un dels nostres pobles; són les rimes que rapegen els joves dels nostres carrers; són els versos d'amor que es regalen les parelles i els familiars. Fem poesia quan plasmem per escrit allò que ens preocupa, allò que ens fa feliç, allò que se'ns ocorre quan ve la inspiració. I és que la inspiració apareix en el lloc més inoportú, en aquell instant en què el més primordial és el paper i la tinta.

Aquest no és el primer article que escric sobre els poetes edetans, però resulta impossible no tornar a parlar-ne. Durant el transcurs d'aquest any he pogut apreciar com apareixia un fort moviment poètic. Corrent lírica que es fa fort cada dia que passa. Revolució de versos que arma un exèrcit edetà compost per trobadors que envanien les seues afilades plomes carregades del seu millor intel·lecte.

Algunes localitats tenen tantes persones interessades en aquest gènere que s'organitzen esdeveniments i tertúlies poètiques. Un clar exemple és el de l'Eliana, on s'ha format un grup conegut com "JAM POÈTICA de l'Eliana", el qual es reuneix assíduament a la mateixa localitat. Aquesta associació compta amb un total de cinquanta integrants entre els quals trobem a Jordi Guerola (escriptor del poemari "Amagatalls", que es presentarà el 31 gener 2014 a les 19:30 al centre sociocultural de l'Eliana), Pura Peris (finalista al XXI premi 9 d'octubre de creació literària en valencià de Sant Vicent del Raspeig i al Gran Concurso de poesía en Español convocat per el Centro de Estudios Poéticos), Maribel Fort (escriptora del poemari "Calle baja") i Begoña Albert (escriptora del poemari "Acordes desde el faro").

A nivell comarcal s'ha creat el grup d'escriptors i poetes LLETRAEDETA, del qual ja es va parlar en articles anteriors. Aquest grup també organitza vetllades literàries i poètiques als pobles de la comarca, esdeveniments com el que tindrà lloc el proper 14 de desembre al Casal Jaume I de Llíria i que brindarà homenatge a Vicent Andrés Estellés. Al llarg del present any la major part del grup ha publicat poemaris, els quals sumen un total de 4 obres ("Encesa fotografia" d'Alexandre Navarro, "Amagatalls" de Jordi Guerola, també membre d'aquest grup, "Les hores concèntriques" d'Enric Sanç i "Llibre de contemplació" de Jesús Giron). En altres ocasions han participat en antologies i alguns dels seus membres han rebut premis literaris.

Si a tota aquesta gent li afegim aquells poetes que componen en la seua soledat, aquells que no formen part de cap grup, aquells que escriuen perquè no saben viure d'una altra manera. Llavors ens adonarem de la gran quantitat de poetes que hi ha a la nostra comarca. I és només en aquest moment quan ens vénen els dubtes: Aquest fenomen és únic a la nostra comarca? Estem davant d'una generació poètica que està cobrant força al Camp de Túria? És possible que estiguem contribuint al patrimoni cultural valencià que heretaran els nostres fills? Potser estem davant d’un nou moviment poètic. Corrent literària que els nostres fills estudiaran a les escoles, instituts i universitats. Potser ens trobem davant de la GENERACIÓ DELS EDETANS.
JOSÉ FORNIELLES

dissabte, 30 de novembre del 2013

Tornarem a trobar la primavera/Poema


     Tornarem a trobar la primavera
     encara que ens cremen
     les fulles del futur.
     Seguirem buscant colors
     en la foscor
     tot i que s`entesten
     a trencar els ponts
     que ens uneixen.
     Continuarem llaurant els camins,
     les riberes i els conreus
     amb un somriure al cor.
     I estarem, serem i romandrem,
    com ara, com sempre...
           Jordi Guerola

diumenge, 17 de novembre del 2013

Anirem a un indret decadent

Anirem a un indret decadent; piscina en hivern.
aigua estancada, fulles quietes,
resignades a la seua solitud.
Allà parlarem del que mai serem, de temps passats,
més amables i plaents.
Pensaré a donar-te una carta que mai no llegiràs,
Mentre tu observes les inscripcions que hi ha a un vell roure,
tot imaginant-te els seus autors
mirant-se als ulls i proferint promeses que ja hauran oblidat.
La vesprada passarà i el canvi de llum farà que mires
dissimuladament el teu rellotge convertit en enemic.
JORDI GUEROLA. AMAGATALLS. EDITORIAL GERMANIA 2013

dilluns, 11 de novembre del 2013

De tant en tant...

De tant en tant,
algunes nits,
la tristor em mira als ulls
i conversa amb mi.

Però avui no,
aquesta nit em trobarà
amb les parpelles tancades,
potser dormint,
potser somiant...

Jordi Guerola

divendres, 8 de novembre del 2013

NO T`ESTIME

NO T‘ESTIME
Potser no t´estime com voldria estimar-te
i el temps, cercador de nostàlgies,
m’ha tornat a trair.
Potser no tinga respostes per a explicar els silencis,

les evasions injustificades,
les fugides gratuïtes.
I malgrat tot em quedaré,
com el guardià de l’última frontera,
com la paraula que mai serà dita,
com el record que romandrà fins el darrer sospir
JORDI GUEROLA. 
AMAGATALLS. EDITORIAL GERMANIA 2013

diumenge, 3 de novembre del 2013

dimarts, 29 d’octubre del 2013

POEMA/EL TEMPS PASSA

POEMA/EL TEMPS PASSA
El temps passa,
impertinent i superb,
confon records
i atura moments.
Maleït tirà,
fartó impenitent,
deixa´m avui
assaborir un instant
de quietud,
un segon,
un moment.
Enganya`m ara
amb una eternitat
fugissera,
artificial.
Avui he trobat
Un amor de tardor
i vull gaudir per fi
del meu minut
Infinit.
Jordi Guerola

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Poema/Ell Trobava a faltar


Ell trobava a faltar
els temps en què ho era tot per ella,
aquells breus instants
on el món es reduïa
a aquelles caminades pel passeig.

Ara, la llibertat
és una paraula d‘arrels amargues
i significat incert,
un diumenge etern de tardor
disfressat d’impulsiva joventut.


Jordi Guerola

Amagatalls. Editorial Germania 2013

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Poemeta/El dia



Poemeta/El dia
El dia que em vas dir
que tornaries,
jo mirava per la finestra
amb ulls de vidre,
veient com et feies mínima,
quasi imperceptible,
fixament, molt fixament...


diumenge, 13 d’octubre del 2013

Crónica de la presentació d`Amagatalls per Enric Sanç

El poeta Enric Sanç escriu una emotiva i completa crónica de la presentació d`AMAGATALLS al seu blog Spill o llibre dels dies

Sandra Miralles canta "Seu al meu costat" de Jordi Guerola



Seu al meu costat i parlem del pas del temps,
explica‘m aquelles coses que mai no em vas dir,
beu el cafè mentre cada glop és un bocí de vida,
jo t´observaré amb ulls d´ahir.
Respira fort recordant aquelles melodies mítiques
que ja no canta ningú i que s´han convertit
en el motor de les meues passes.
Sols 72 centímetres de taula em separen d‘allò
que sempre havia estat tan lluny.
Paraules antigues que esdevenien himnes, sentències,
ara són una escalfor amable i falaguera.

A prop, tan a prop...
Jordi Guerola

AMAGATALLS. Ed Germania. 2013

divendres, 11 d’octubre del 2013

Poema/Podria dir que mai més


Podria dir que mai més,

que sóc campió del patir,

que estic cansat i abatut,

eixut, buit i fatigat.

 

Que m´he cansat de pensar

en allò que he de pensar.

Seria fàcil fugir,

allunyar-me més de tu,

desaparèixer del tot,

deixar un record gentil.

 

Però saps que no ho faré,

que com la pluja d´abril

retorne sense avisar,

disposat a no sentir

el que no vols escoltar.
 
Jordi Guerola
Amagatalls.Editorial Germania 2013

 


subir imagenes

dijous, 10 d’octubre del 2013

El poema "Et vaig veure al cafè" llegit per Toni Campos

El poema "Et vaig veure al cafè" que està dins d`Amagallats, llegit pel meu amic i company Toni Campos.


dimarts, 8 d’octubre del 2013

Primeres Imatges de la presentació del poemari "Amagatalls"

En el pròxim post aniré penjant les fotos dels participants i explicant les seues intervencions.

Ja està ací "Amagatalls"

Hola Amics, a poc a poc aniré explicant tot allò que va ocórrer a la presentació, he posat la presentació de Xelo i aniré posant fotos i vídeos, però confersse que pel seu pes és complicat penjar-les, les podeu vore a la pàgina de facebook d`Amagallats i al meu propi mur (Jordi Guerola) a més he posat l`enllaç a la dreta, l´enllaç d`Editorial Germania per poder adquirir "Amagatalls" o es pot demanar també a qualsevol llibreria

Jordi Guerola

subir imagenes

subir imagenes

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Paraules de Xelo Llopis en la presentació del poemari "Amagatalls" de Jordi Guerola


Bona vesprada a tots i totes, moltes gràcies per la vostra companyia.

Avui sens dubte serà un d'aquells dies que surarà en la memòria de Jordi Guerola, i nosaltres podem sentir-nos afortunats per poder acompanyar-lo i participar d’aquest moment.

Molts de vosaltres coneixeu a Jordi des d'un vessant bastant diferent a la que avui se'ns mostra, per a molts és el vostre professor, el vostre company o simplement un vianant que quasi a diari us creueu amb ell pels carrers d'aquest poble.

No voldria estendre’m massa.
Després de donar-li algunes voltes de com parlar d'en Jordi i la seua poesia, vaig arribar a la conclusió que la millor manera seria escriure-li una carta, perquè sabera el que fins ara ell podia intuir però mai li havia dit obertament.




Benvolgut Jordi:

Ara, en aquests temps, que ja no s'escriuen cartes, que l'únic que omple la nostra bústia són rebuts i propaganda, he volgut escriure't una, i a falta de direcció postal on remetre-la, hauràs de disculpar el meu atreviment, he de llegir-la davant de tothom.

Sempre recordaré com vaig ensopegar amb tu i va ser de la millor manera possible, pels teus versos, precisament amb aquests:

Has tornat a retrobar aquell impuls,
aquell instant que no pensaves que tornaria.
Moments puntuals, exactes, concrets.
Un fil de goig que has pres
amb la punta dels dits.


Des d'aquell precís instant vaig anar seguint la teua poesia, escrita des del més íntim i amb una senzillesa colpidora, que com deia el gran Miquel Martí i Pol :” l’essencial es diu amb senzillesa”, i tu obres el prodigi de fer-la extensible i pròpia de cadascun que la llig, complint-se d'aquesta manera l’estreta complicitat entre poesia i lector.

Com acabe de dir-te la teua poesia està farcida de versos delicadament senzills, de lectura més que agradable que et pessiga tot l'arc de sentiments.

Crec que quan s'escriu poesia es fa des del rerefons del jo més íntim, on s’embasten les paraules per donar-li forma als versos i són moltes les ocasions que aquestes paraules són com botons o cremalleres d'un vestit que es descorden poc a poc abans de quedar nus, sens dubte escriure poesia és un gran exercici d'introspecció.

En el teu cas, a més, saps fer jocs malabars amb elles i amb poques paraules crees una gran història.

Si m'ho permets et diré que amb el teu tarannà d'home calmós s'amaga un ésser neviosamente receptiu a tot el que t'envolta, i he de confesar-te que em va fer gràcia que em digueres que en ocasions has d'aturar-te per anotar i no oblidar qualsevol batec que perceps.

Fas bé Jordi , seria una llàstima que no ho feres i les mil coses que portes al cap foren un obstacle per al naixement d'un nou i encisador poema.

He llegit el teu poemari de dalt a baix i de darrere a davant, d'un cop a vegades, poc a poc altres, la sensibilitat de cadascú a l'hora de llegir-lo fa que els sentits isquen de festa, a mi, m’han fet somriure, volar, somiar, obrir bé els ulls i aclucar-los abraçada al text per pair i assaborir-los millor, també he de confesar-te que a més de llegir-lo me l'he begut, mentre prenia cafè o una cervesa barrejat-lo amb un regalim de llàgrimes , els teus versos ericen la pell i també com no, en ocasions més que poemes semblen espills on fàcilment m'he vist reflectida , pots sentir-te afortunat perquè per a mi el que tu aconsegueixes amb els teus versos és pura màgia.

Sé que per a tu no és cap novetat l'admiració que sent per tu, però almenys ara ho has pogut escoltar i t'agraïsc la confiança que en mi has dipositat per estar un dia tan especial amb tu, fent-te costat, asseguda ací o entre el públic haguera estat igualment.

De cor el que desitjaria és que seguires oferint-nos el regal de poder-te llegir i que després d'aquests “Amagatalls” vingueren molts més, això sí, tant se val si ho guardes en amagatalls, calaixos o caixes fortes, però un favor vaig a demanar-te, no ens ho poses massa complicat perquè és força plaent fer un passeig pel teu bloc “Llibres i poemes a estones” i trobar-te allà.

Ara sí, he d’acomiadar-me, que ja ha arribat el moment que tots esperen, el de descobrir el que s’oculta a "Amagatalls" i tant de bo donen via lliure a les emocions i gaudisquen tant o més com jo ho he fet.

Enhorabona Jordi i sempre endavat!

dimarts, 24 de setembre del 2013

dilluns, 23 de setembre del 2013

Poema/Repassava cada pocs minuts

Repassava cada pocs minuts

la carta que va rebre,

i escrutava repetidament

cada línia, cada paraula.

Estudiava atentament

l‘elecció de cada mot

i buscava sentits ocults.

Maleïa la sintaxi,

la polisèmia, les figures literàries...

Amb una mà sostenia un paper.

Per la seua ment, mil paraules

es barallaven i totes perdien.

Cada minut, la blancor del full

derrotava l‘exèrcit de vocables

i va comprendre per fi

el significat d‘aquelles línies:

estem sols
Jordi Guerola. Amagatalls. Editorial Germania 2013

dijous, 19 de setembre del 2013

Poema/Em consola


Em consola saber que vam tindre una opció,

remota, inexistent en realitat.

Tanque els ulls i em recorde mirant-te

com feia tant a sovint.

Camine, i amb cada passa m´oblide

de tot allò que he viscut des que

vaig marxar.

El cotxes, la boira incipient, les rialles,

la indiferència dels vianants,

les mil qüestions, els mil problemes,

el que vindrà, el que no tindré,

tot perd el sentit, la vigència
 
Jordi Guerola
D`Amagatalls. Ed. Germania 2013


subir imagenes
(Fotografia J.M Rüsch)

diumenge, 15 de setembre del 2013

Poema/ Estic ple de tot


Estic ple de tot,
de la llum,
de la boira,
de milers de primaveres,
de silencis criminals.

Estic ple de tot,
de paraules que s´acaben,
de converses inacabables,
d‘ara tu i després jo.

Estic ple de tot,
de saber que tot s´atura,
de problemes intangibles,
de promeses de paper
Jordi Guerola
Amagatalls. Germania 2013

 

dimecres, 11 de setembre del 2013

No calles + Presentació poemari "Amagatalls"


No calles encara que davant teu

un mur de pedra

et tape la boca,

encara que et quedes sol

i sigues la darrera roca

d`un penya-segat

condemnada a un equilibrisme

etern.

No calles...

 Jordi Guerola

subir imagenes

dissabte, 7 de setembre del 2013

Poema/Col·leccionava camins


Col·leccionava camins que es perdien entre muntanyes.

Quan els veia els enregistrava a la ment.

Imaginava que algun dia caminaria per ells

i que a l´altre costat d´on es perdia la visió

trobaria allò que no trobava dins seu.
 
 Jordi Guerola
 
Dins d´AMAGATALLS (Editorial Germania 2013)
 
 
 

subir imagenes

dimarts, 3 de setembre del 2013

Poema/Gris


Gris

Quan aplegue el moment fosc
i haja conservat
fins l´últim instant
els meus neguits recurrents
i les meues dèries irresoludes,
ací em quedaré, igual que tu,
igual que tots,
amb una llista interminable de quefers
i promeses rovellades,
esgotades d`esperar.


Jordi Guerola

subir imagenes

divendres, 30 d’agost del 2013

Poema/Asseu al meu costat


Asseu al meu costat i parlem del pas del temps,

explica‘m aquelles coses que mai no em vas dir,

beu el cafè mentre cada glop és un bocí de vida,

jo t´observaré amb ulls d´ahir.

Respira fort recordant aquelles melodies mítiques

que ja no canta ningú i que s´han convertit

en el motor de les meues passes.

Sols 72 centímetres de taula em separen d‘allò

que sempre havia estat tan lluny.

Paraules antigues que esdevenien himnes, sentències,

ara són una escalfor amable i falaguera.

 A prop, tan a prop...
 
Jordi Guerola
Dins "d´AMAGATALLS" Editorial Germania (2013)
 
 


subir imagenes

dimarts, 27 d’agost del 2013

"La marxa i la pluja"/ Almudena Puchol




                                                          La marxa i la pluja

Si una nit de pluja veus com s’allunya, tanca els ulls, respira, traga saliva i balla sota les gotes que cauen damunt…no hi ha res més purificador…I quan estigues mullada, per dins i per fora, tanca els ulls, respira, traga saliva i torna a caminar amb pas ferm… no faces marxa enrere…

Almudena Puchol Serrano dins de” Paraules que mosseguen la nit”. Editorial Germania 2013.
  Durant algunes entrades posaré  alguns poemes d`autors valencians dins de la interessant escena poètica valenciana en la nostra llengua. Hui vos mostre un poema d`Almudena Puchol, poetessa d`Alcàsser. “Paraules que mosseguen la nit” és un poemari intens amb els sentiments flor de pell i marcat per un fet molt concret, però també per la captura d`instants i descripció de moments.
subir imagenes
 “La marxa i la pluja” és el coherent epíleg a tot este allau de sentiments. L´he triat perquè admire la seua capacitat d`acceptació del passat però d`una irrefrenable vitalitat i afany de mirar endavant i m`identifique amb el melancòlic optimisme de vàries de les composicions. Potser vindran moments de solitud, fins i tot de patiment, però no caurem, al contrari, agafarem impuls i seguirem.  “Et mire món, et mire...”.




dilluns, 26 d’agost del 2013

divendres, 23 d’agost del 2013

Poemeta/Ara que em sent fort



Ara que em sent fort
i el meu cor badat
s´ha acostumat a caminar
entre solcs i bassals,
és el moment d`aturar-me
i gaudir de l`ombra
d`un vell roure,
mentre el vol de les oronetes,
angulós i trepidant,
em distrau del lent
pas de les hores.

Jordi Guerola

dimecres, 21 d’agost del 2013

POEMA/POR

POR

La nit li feia por.
Havia gaudit un instant
de la tebior d`un sospir amic.
Durant un jorn s`esvaí el lament
i caminà per dolces dreceres
inèdites fins ara.
Just quan tancava els ulls
va reviure cada moment
per si no despertava mai més.


subir imagenes

divendres, 16 d’agost del 2013

Poema/Si m`escoltes


SI M`ESCOLTES

Si m´escoltes et donaré batecs de somriures
i gaudirem del soroll del teu esguard consirós.
Serà sols un instant, menys encara,
serà imperceptible pels altres.
Es dibuixarà un cercle que ens envoltarà
i crearà un indret únic, finit.

Amagatalls (Editorial Germania 2013)


subir imagenes

photo credit: <a href="http://www.flickr.com/photos/seyyed_mostafa_zamani/4259815196/">seyed mostafa zamani</a> via <a href="http://photopin.com">photopin</a> <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/2.0/">cc</a>

dimecres, 14 d’agost del 2013

AMAGATALLS, està pròxim!

subir imagenes

Com encara no ho havia dit en el blog (sí al facebook), hui és un bon dia per a dir-ho, el pròxim 4 d`octubre conjuntament amb la presentació, eixirà a la venda el meu llibre de poemes "amagatalls", publicat per Editorial Germania. Quan estiga publlicat posaré l`enllaç i també aniré posant tot allò relacionat amb la presentació, moment que em fa especial il·lusió i que aniré explicat a poc a poc.

diumenge, 11 d’agost del 2013

El temps entre costures /María Dueñas


No estava segur si m`agradaria este llibre, potser pensava que estaria centrat en l`aspecte romàntic de la seua protagonista, però en realitat m`equivocava i puc dir que és un llibre entretingut.
La novel·la ens explica la història de Sira, una jove madrilenya, almenys la història que comença en el període justament anterior a la Guerra Civil del 36. Sira, aprenent de costurera, vol fugir d`un futur teòricament anodí amb un hombre bo però que no l`ompli, això fa que es fixe en una persona apassionada de la qual s`enamora bojament amb un resultat desastrós per a ella. El més interessant de la novel.la és el que ocorre a partir d`ací, com ella ha de refer la seua vida a Tetuà, i fonamentalment l´últim terç quan treballa com a espia dels britànics. És especialment interessant la part a la qual explica tots els moviments dels anglesos i dels alemanys per tal d`aconseguir bé que l`estat espanyol es declarara neutral a la Guerra Mundial, bé que es decantara a favor dels alemanys. Recomanable.


subir imagenes

divendres, 9 d’agost del 2013

Anem?

ANEM?

Avisa`m si vols fugir,
porte l`equipatge amb mi,
enllestit des de fa anys,
dues cames i un cor
taciturn que batega al ritme
de les teues passes.




subir imagenes


photo credit: ecstaticist via photopin cc

diumenge, 4 d’agost del 2013

Poema/Goig

GOIG



Has tornat a retrobar aquell impuls,
aquell instant que no pensaves que tornaria.
Moments puntuals, exactes, concrets.
Un fil de goig que has pres
amb la punta dels dits.

subir imagenes


photo credit: <a href="http://www.flickr.com/photos/vinothchandar/4469243936/">VinothChandar</a> via <a href="http://photopin.com">photopin</a> <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/2.0/">cc</a>

dimarts, 30 de juliol del 2013

Poema/ Feblesa


Feblesa


Recorda quan es creia
un heroi de sorra,
compacta armadura
amb cor de vidre.
Ara cerca els pedaços
de la seua gosadia
entre promeses vàcues
i llàgrimes de paper.

subir imagenes

divendres, 26 de juliol del 2013

Poema/Bucle

Bucle

Visca el núvol que acull
les gotes que plouran
i trobaran habitatge
en mi!

Visca la llum que
em cega
i no em deixa veure
l`espai abismal
esdevingut entre nosaltres!

Mullat i cec,
avance amb la certesa
d`haver emprès el camí
cap a una cerca eterna.

Jordi Guerola

subir imagenes

photo credit: Marce

dilluns, 22 de juliol del 2013

Som


Recorde el comentari que sobre aquest poema meu va fer Helena Bonals al seu bloc una cosa molt gran en una de molt petita

Som tan xicotets que necessitem estima,
tan fràgils que no podem estar sols.
Fins i tot hem d’explicar els somnis
per a què ens diguen que no són certs.

Som tan dèbils que patim per no fer patir,
tan mínims que busquem respostes en els altres,
tan minúsculs que ens importen les paraules alienes.

Tan temorencs que preguem cada nit per a què de matí
torne a eixir el Sol.

GUEROLA, Jordi

COMENTARI D`HELENA BONALS

Com algú deia de Shakespeare, aquest poema ens revela a nosaltres mateixos. De la primera estrofa de quatre versos, a la mena d'epigrama del final. M'arriben especialment els versos següents: "Som tan xicotets que necessitem estima" (hi ha qui diu que que t'estimin només afecta la teva vanitat), "Som tan dèbils que patim per no fer patir" (sol passar, això), "Tan minúsculs que ens importen les paraules alienes" (la recerca d'aprovació clàssica d'un manual d'autoajuda). El final ve a reflectir com d'inútilment patim les persones, perquè facis el que facis, el sol sortirà exactament igual, almenys en vida teva.

dilluns, 15 de juliol del 2013

Poema "Encara no"

Encara no

Quan cremen les paraules
i es palpa la foscor
i t´has d`empassar
els dies i les nits
en una solitud
guanyada amb impaciència,
amb els ulls clucs i capcot ,
quasi inconscient,
neix aquella veu
oportuna i eficaç
que aconsegueix ajornar
la tebior dels teus somnis.

Jordi Guerola

subir imagenes

dissabte, 13 de juliol del 2013

Benedetti


Per casualitat, (d`esta manera ocorren sempre bones coses), he trobat una pàgina veneçolana dedicada a Benedetti, molt recomanable, poeta de capçalera. Ací està la pàgina
Sempre està ahí i mai falla, podria llegir qualsevol poema seu, qualsevol vers i sempre em proporcionaria la mateixa sensanció.


Lo que conoces

es tan poco

lo que conoces

de mí

lo que conoces

son mis nubes

son mis silencios

son mis gestos

lo que conoces

es la tristeza

de mi casa vista de afuera

son los postigos de mi tristeza

el llamador de mi tristeza.




Pero no sabes

nada

a lo sumo

piensas a veces

que es tan poco

lo que conozco

de ti

lo que conozco

o sea tus nubes

o tus silencios

o tus gestos

lo que conozco

es la tristeza

de tu casa vista de afuera

son los postigos

de tu tristeza

el llamador de tu tristeza.



Pero no llamas.

Pero no llamo.


Són paraules senzilles, pero que diuen tantes coses. Amb un to malenconiós però sempre amb una darrera intenció optimista, sempre reptant a l`esperança. Una inspiració per qualsevol amant de les paraules.

Te espero cuando la noche se haga día,
suspiros de esperanzas ya perdidas.
No creo que vengas,
lo sé, sé que no vendrás.

Sé que la distancia te hiere,
sé que las noches son más frías,
sé que ya no estás.

Creo saber todo de ti.
Sé que el día de pronto se te hace noche:
sé que sueñas con mi amor,
pero no lo dices,
sé que soy un idiota al esperarte,
pues sé que no vendrás.

Te espero cuando miremos al cielo de noche:
tu allá,
yo aquí,
añorando aquellos días
en los que un beso marcó la despedida,
quizás por el resto de nuestras vidas.

Es triste hablar así.
Cuando el día se me hace de noche,
y la luna oculta ese sol tan radiante,
me siento sólo, lo sé;
nunca supe de nada tanto en mi vida,
solo sé que me encuentro muy sólo,
y que no estoy allí.

Mis disculpas por sentir así,
nunca mi intención ha sido ofenderte.
Nunca soñé con quererte,
ni con sentirme así.

Mi aire se acaba como agua en el desierto,
mi vida se acorta pues no te llevo dentro.
Mi esperanza de vivir eres tu,
y no estoy allí.
¿Por qué no estoy allí?,
te preguntarás...
¿Por qué no he tomado ese bus que me llevaría a ti?
Porque el mundo que llevo aquí no me permite estar allí,
porque todas las noches me torturo pensando en ti.
¿Por qué no sólo me olvido de ti?
¿Por qué no vivo sólo así?
¿Por qué no sólo...?



Finament he acabat mirant alguns dels vídeos que hi ha a youtube amb poemes del autor



"Hagamos un trato", no se m`ocorre una altra forma més subtil de declaració d`amor.

dimecres, 10 de juliol del 2013

Sterxu Villanueva recita "les roses recordades" (S.Espriu)


Se celebra el centenari del naixement d`Espriu. Escolta este poema, 1 minut i 28 segons de pura bellesa, poc més a dir, coses com esta fan la poesia tan gran.


dissabte, 6 de juliol del 2013

Quan els lectors són un somni


Quan es junta la literatura de qualitat amb lectors que també ho són, ocorren coses com aquestes. A partir de l`edició del llibre "Dos dies a Barcelona" de l`escriptora mallorquina Caterina Cortés, diversos lectors han anant fent i enviant-li fotos del seu llibre a un context quotidia, literari o significatiu pel lector i ha esdevingut una entranyable i sincera col.lecció de fotografies que val la pena d`observar. Em recorda a aquella escena d`Amelie on ella li envia al seu pare fotografies d`un barrufet de jardí arreu de tot el món i el pare se les mirava sorprés.

Es esta entrada del bloc de l`escriptora les teniu.

dimecres, 3 de juliol del 2013

"Guarda`m el secret" i "poemes de la nina libèlul·la" a Barcelona i Canet.


O el que és el mateix, Xelo Llopis i Miquel Català presentaran els seus poemaris (12 i 13 de juliol)i hi haurà a més un recital de poesia. Cita imprescindible pels amants de la bona poesia d`aquelles comarques. Ací teniu l´enllaç amb tota la informació.

diumenge, 30 de juny del 2013

Gris de sempre/ Joan Valls.

GRIS DE SEMPRE



¿QUÈ traurem de la vida, què traurem
sinó una flama breu i mig somorta,
una pregunta incontestada i morta
que s'esllavissa al buit? Res no sabem

del que hi ha a la procel·losa fita
de l'incert que ens fustiga la temença,
la perdurança de la boira immensa,
grisalla que intueix llum infinita.

D'horabaixa la fe encontra impotent
la tendresa del cèlic pensament,
somni d'esperançada bonhomia.

Em dol tanta foscor, tanta eixutesa,
malgrat l'escampadissa de bellesa
que ens ofrena la còsmica harmonia


JOAN VALLS


Sempre m´ha agradat este poema de l`alcoià Joan Valls, la contradicció entre la bellesa puntual que ens envolta i la tristor infinita que significa (per a molts) el fet d`existir.

dimecres, 26 de juny del 2013

Després d´una dècada (poema).

Després d`una dècada sense veure`s
van coincidir a una exposició
sobre els orígens de l´impressionisme.
En un instant de la vesprada
van quedar-se mirant alhora
un quadre de Monet.

En menys d`un segon
van percebre la presència
de l`altre al costat.
Una subtil intuïció
els va fer dissimular
i manera paral•lela
dirigiren les seues mirades
cap a quadres confontats.

Passats uns minuts,
mentre es dirigien
amb les seues parelles
cap a plantes diferents,
a tots dos els va sorgir
el mateix pensament:
s`estimaven encara.

J.G




dimarts, 12 de març del 2013

El meu amor Sputnik/Murakami

subir imagenes

Cada vegada m`agrada més llegir a este escriptor japonés. La solitud de nou és el tema fonamental. Tres personatges se senten absolutament solitàries, en el seu món particular, enmig de milions de persones. El protagonista, un jove mestre de primària està enamorat de manera platònica, de Sumire, una jove aprenent d`escriptora, dinàmica i imaginativa. Ella veu en ell l`amic inconcidional, però no un amor de parella. Rememorant els silencis japonesos, ell no li dirà mai res, però romandrà sempre al seu costat, escoltant-la i atenent-la.

El destí vol que Sumire s`enamore de Miu, una dona major que ella però que tampoc no pot tornar-li l`amor en igualtat de condicions.

L`acció es trasllada a una illa grega, Sumire es perd sobtadament i el seu enamorat va a buscar-la. Descripcions oníriques i móns paral·lels; què fer quan sentim que el món no és el nostre lloc, o millor dit, no té lloc per a nosaltres?, almenys este món.Els personatges busquen una realitat impossible, encara que es dessitge, per això miren més enllà d`allò que els altres veiem.

Altament recomanable per aquells qui s`han llegit Tòkio Blues (la seua novel·la més coneguda) i els va agradar i per a tots qui vullguen explorar el formidable món de Murakami

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...