dilluns, 24 de gener del 2011

QUE TINGUEM SORT /niZe


Vaig saber de niZe per casualitat, per mig del grup de música ska al qual canta. Em va sorprendre la versió que va fer de "camals mullats" de La Gossa Sorda (està al blog baix del tot). Vaig pensar que pel seu to de veu li quedaria bé la famosa cançó de Lluís Llach "Que tinguem sort", li ho vaig comentar i ha tingut l´amabilitat de fer esta versió que m´ha deixat sense paraules, li ha donat la seua visió personal però manté l´esperit original. Un comiat seriós, resignat i generós.Si algun dia algú posara música i veu als meus poemes m´agradaria que fóra esta veu.

Supe de niZe por casualidad, por medio del grupo de música ska en el que canta. Me sorprendió la versión que hizo de "Camals mullats" de La Gossa Sorda (está en el blog abajo del todo). Pensé que por su tono de voz le quedaría bien la famosa canción de Lluís Llach "Que tengamos suerte", se lo comenté y ha tenido la amabilidad de hacer esta versión que me ha dejado sin palabras, le ha dado su visión personal pero mantiene el espíritu original. Una despedida seria, resignada y generosa. Si algún día alguien pone música y voz a mis poemas me gustaría que fuera esta voz.

dissabte, 22 de gener del 2011

Camilla Läckberg/La princesa de hielo/La princesa del gel




La princesa de gel ha sigut un d´eixos llibres que no haguera llegir per iniciativa pròpia i que després de ser-me regalat em va resultar força interessant. No és una novel·la complicada ni tortuosa però que sap amagar fins el final el (o la) culpable de l`assassinat, així que la lectura és fàcil i agraïda.
Perquè es tracta d´això, d´un assassinat. Alex és una jove que ho té tot per a tindre una vida tranqui·la. Un dia, sense causa aparent apareix assassinada en sa casa (al principi semblava un suïcidi). A poc a poc, la seua amiga de la infància i actual escriptora, Erica comença a investigar amb l´ajuda d´un policia que prompte es convertirà en alguna cosa més.
Paulatinament es van descobrir els secrets i rancúnies que amaga el xicotet poblet suec on transcorre l´acció, res no és el que en principi sembla.
Sí que és cert que bona part del llibre està construït sobre tòpics del gènere, però com hem dit al principi es tracta únicament d´esbrinar pistes que porten a l´assassí.
Este va ser el primer i exitós llibre d´esta autora sueca, ha escrit tres llibres més del mateix tipus i que transcorren en el mateix poblet, Fjallbacka.

La princesa de hielo ha sido uno de esos libros que no hubiera leido por iniciativa propia y que después de serme regalado me resultó muy interesante. No es una novela complicada ni tortuosa pero que sabe esconder hasta el final el (o la) culpable del asesinato, así que la lectura es fácil y agradecida.
Porque se trata de eso, de un asesinato. Alex es una joven que lo tiene todo para tener una vida tranquila. Un día, sin causa aparente aparece asesinada en su casa (en un principio parecía un suicidio). Poco a poco, su amiga de la infancia y actual escritora, Erica comienza a investigar con la ayuda de un policía que pronto se convertirá en algo más.
Paulatinamente se descubrieron los secretos y rencores que esconde el pequeño pueblo sueco donde transcurre la acción, nada es lo que en principio parece.
Sí es cierto que buena parte del libro está construido sobre tópicos del género, pero como hemos dicho al principio se trata únicamente de averiguar pistas que llevan asesino.
Esta fue el primer y exitoso libro de esta autora sueca, ha escrito tres libros más del mismo tipo y que transcurren en el mismo pueblo, Fjällbacka.


Entrevista sobre el llibre (en anglés)



Entrevista apareguda al gran programa de llibres "Página 2", no parla d´este llibre.



El poble real on transcorren les accions de tots els seus llibres


dijous, 13 de gener del 2011

Mundo del fin del mundo/Luis Sepúlveda



És la segona novel.la que llisc d´este autor i si la primera em va posar trist, la segona em va posar directament de mal humor. Val a dir que m´han agradat les dos i que reflexen de manera crua una realitat que existeix i que esta realitat és cada vegada més insostenible.

Luis Sepúlveda és un escriptor ecologista i compromés, en este cas ens explica una història d´una adolescent a qui la lectura li fa emprendre un viatge pels confins d´Amèrica del Sud, un emocionant viatge marítim. Quan l´adolescent creix treballa com a periodista especialitat en medi ambient en col·laboració amb Greenpeace.

El cas principal del llibre es la captura il·legal de determinades balenes en perill d`extinció per baleners japonesos, un d´ells en concret. Ens explica també tot el funcionament i com s´ho arreglen per a crear vaixells "fantasmes" fora de la legalitat que es dediquen a aquesta activitat amb la connivència d´alguns poders polítics i el poc que poden fer les forces ecologistes tot i posar molt treball i interés. Resulta especialment interessant la caracterització dels "llops de mar" autòctons de les illes xilenes.

Un relat breu, cru i trist, com part de la realitat una realitat que tots hem de conéixer.

Es la segunda novela que leo de este autor y si la primera me puso triste, la segunda me puso directamente de mal humor. Cabe decir que me han gustado las dos y que reflejan de manera cruda una realidad que existe y que esta realidad es cada vez más insostenible.

Luis Sepúlveda es un escritor ecologista y comprometido, en este caso nos cuenta una historia de una adolescente a quien la lectura le hace emprender un viaje por los confines de América del Sur, un emocionante viaje marítimo. Cuando el adolescente crece trabaja como periodista especialidad en medio ambiente en colaboración con Greenpeace.

El caso principal del libro es la captura ilegal de determinadas ballenas en peligro de extinción por balleneros japoneses, uno de ellos en concreto. Nos explica también todo el funcionamiento y cómo se lo arreglan para crear barcos "fantasmas" fuera de la legalidad que se dedican a esta actividad con la connivencia de algunos poderes políticos y lo poco que pueden hacer las fuerzas ecologistas aunque puso muy trabajo e interés. Resulta especialmente interesante la caracterización de los "lobos de mar " autóctonos de las islas chilenas.

Un relato breve, crudo y triste, como parte de la realidad una realidad que todos debemos conocer.

diumenge, 2 de gener del 2011

Crónica del rey pasmado/Gonzalo Torrente Ballester



Uploaded with ImageShack.us

Ja feia anys que no llegia res d´este autor i la veritat és que ha resultat un divertiment d´allò més interessant. Es tracta fonamentalment d´una obra irònica que tracta de mostrar la doble moral d´una època en què es deia una cosa i es feia una altra, així com ensenyar com poden ser de ridícules certes normes que legalment existeixen però que després ningú no aplica a la seua vida quotidiana.

El rei i la reina estan casats però altres poders són qui decideixen quan poden estar junts i quan no. En aquella època estava prohibit que un home i una dona tot i estar casats es veieren sense roba, el rei acatava esta norma fins que va vore nua a Marfisa, la prostituta més coneguda del regne. Des d´este moment el rei només té en el cap observar la Reina en esta situació, mentre que els poders fàctics utilitzen totes les seues influències per a què açò no passe.

Tota la novel·la transcorre en un seguit de diverses i divertides peripècies amb personatges secundaris que tracten d´influir en un sentit o en altre.

Magníficament narrada, garanteix una divertida estona. Deprés d´haver-me llegit el llibre he tornat a vore la pel·lícula basada en la novel·la i he de dir que la fidelitat amb esta és absoluta i explica fil per randa totes les històries del llibre així com l´ambient, a banda d´unes magnífiques interpretacions.

Ya hacía años que no leía nada de este autor y la verdad es que ha resultado un divertimento de lo más interesante. Se trata fundamentalmente de una obra irónica que trata de mostrar la doble moral de una época en que se decía una cosa y se hacía otra, así como enseñar como pueden ser de ridículas ciertas normas que legalmente existen pero que luego nadie aplica a su vida cotidiana.

El rey y la reina están casados pero otros poderes son quienes deciden cuándo pueden estar juntos y cuando no. En aquella época estaba prohibido que una hombre y una mujer a pesar de estar casados se vieron sin ropa, el rey acataba esta norma hasta que vio desnuda en Marfisa, la prostituta más conocida del reino. Desde este momento el rey sólo tiene en la cabeza observar a la reina en esta situación, mientras que los poderes fácticos utilizan todas sus influencias para que esto no pase.

Toda la novela transcurre en una serie de diversas y divertidas peripecias con pesotatges secundarios que tratan de influir en un sentido o en otro.

Magníficamente narrada, garantiza un rato divertido. Después de haberme leído el libro he vuelto a ver la película basada en la novela y tengo que decir que la fidelidad con esta es absoluta y explica con todo detalle todas las historias del libro así como el ambiente, aparte de unas magníficas interpretaciones.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...