diumenge, 30 de juny del 2013

Gris de sempre/ Joan Valls.

GRIS DE SEMPRE



¿QUÈ traurem de la vida, què traurem
sinó una flama breu i mig somorta,
una pregunta incontestada i morta
que s'esllavissa al buit? Res no sabem

del que hi ha a la procel·losa fita
de l'incert que ens fustiga la temença,
la perdurança de la boira immensa,
grisalla que intueix llum infinita.

D'horabaixa la fe encontra impotent
la tendresa del cèlic pensament,
somni d'esperançada bonhomia.

Em dol tanta foscor, tanta eixutesa,
malgrat l'escampadissa de bellesa
que ens ofrena la còsmica harmonia


JOAN VALLS


Sempre m´ha agradat este poema de l`alcoià Joan Valls, la contradicció entre la bellesa puntual que ens envolta i la tristor infinita que significa (per a molts) el fet d`existir.

dimecres, 26 de juny del 2013

Després d´una dècada (poema).

Després d`una dècada sense veure`s
van coincidir a una exposició
sobre els orígens de l´impressionisme.
En un instant de la vesprada
van quedar-se mirant alhora
un quadre de Monet.

En menys d`un segon
van percebre la presència
de l`altre al costat.
Una subtil intuïció
els va fer dissimular
i manera paral•lela
dirigiren les seues mirades
cap a quadres confontats.

Passats uns minuts,
mentre es dirigien
amb les seues parelles
cap a plantes diferents,
a tots dos els va sorgir
el mateix pensament:
s`estimaven encara.

J.G




LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...