dimarts, 30 de juliol de 2013

Poema/ Feblesa


Feblesa


Recorda quan es creia
un heroi de sorra,
compacta armadura
amb cor de vidre.
Ara cerca els pedaços
de la seua gosadia
entre promeses vàcues
i llàgrimes de paper.

subir imagenes

divendres, 26 de juliol de 2013

Poema/Bucle

Bucle

Visca el núvol que acull
les gotes que plouran
i trobaran habitatge
en mi!

Visca la llum que
em cega
i no em deixa veure
l`espai abismal
esdevingut entre nosaltres!

Mullat i cec,
avance amb la certesa
d`haver emprès el camí
cap a una cerca eterna.

Jordi Guerola

subir imagenes

photo credit: Marce

dilluns, 22 de juliol de 2013

Som


Recorde el comentari que sobre aquest poema meu va fer Helena Bonals al seu bloc una cosa molt gran en una de molt petita

Som tan xicotets que necessitem estima,
tan fràgils que no podem estar sols.
Fins i tot hem d’explicar els somnis
per a què ens diguen que no són certs.

Som tan dèbils que patim per no fer patir,
tan mínims que busquem respostes en els altres,
tan minúsculs que ens importen les paraules alienes.

Tan temorencs que preguem cada nit per a què de matí
torne a eixir el Sol.

GUEROLA, Jordi

COMENTARI D`HELENA BONALS

Com algú deia de Shakespeare, aquest poema ens revela a nosaltres mateixos. De la primera estrofa de quatre versos, a la mena d'epigrama del final. M'arriben especialment els versos següents: "Som tan xicotets que necessitem estima" (hi ha qui diu que que t'estimin només afecta la teva vanitat), "Som tan dèbils que patim per no fer patir" (sol passar, això), "Tan minúsculs que ens importen les paraules alienes" (la recerca d'aprovació clàssica d'un manual d'autoajuda). El final ve a reflectir com d'inútilment patim les persones, perquè facis el que facis, el sol sortirà exactament igual, almenys en vida teva.

dilluns, 15 de juliol de 2013

Poema "Encara no"

Encara no

Quan cremen les paraules
i es palpa la foscor
i t´has d`empassar
els dies i les nits
en una solitud
guanyada amb impaciència,
amb els ulls clucs i capcot ,
quasi inconscient,
neix aquella veu
oportuna i eficaç
que aconsegueix ajornar
la tebior dels teus somnis.

Jordi Guerola

subir imagenes

dissabte, 13 de juliol de 2013

Benedetti


Per casualitat, (d`esta manera ocorren sempre bones coses), he trobat una pàgina veneçolana dedicada a Benedetti, molt recomanable, poeta de capçalera. Ací està la pàgina
Sempre està ahí i mai falla, podria llegir qualsevol poema seu, qualsevol vers i sempre em proporcionaria la mateixa sensanció.


Lo que conoces

es tan poco

lo que conoces

de mí

lo que conoces

son mis nubes

son mis silencios

son mis gestos

lo que conoces

es la tristeza

de mi casa vista de afuera

son los postigos de mi tristeza

el llamador de mi tristeza.




Pero no sabes

nada

a lo sumo

piensas a veces

que es tan poco

lo que conozco

de ti

lo que conozco

o sea tus nubes

o tus silencios

o tus gestos

lo que conozco

es la tristeza

de tu casa vista de afuera

son los postigos

de tu tristeza

el llamador de tu tristeza.



Pero no llamas.

Pero no llamo.


Són paraules senzilles, pero que diuen tantes coses. Amb un to malenconiós però sempre amb una darrera intenció optimista, sempre reptant a l`esperança. Una inspiració per qualsevol amant de les paraules.

Te espero cuando la noche se haga día,
suspiros de esperanzas ya perdidas.
No creo que vengas,
lo sé, sé que no vendrás.

Sé que la distancia te hiere,
sé que las noches son más frías,
sé que ya no estás.

Creo saber todo de ti.
Sé que el día de pronto se te hace noche:
sé que sueñas con mi amor,
pero no lo dices,
sé que soy un idiota al esperarte,
pues sé que no vendrás.

Te espero cuando miremos al cielo de noche:
tu allá,
yo aquí,
añorando aquellos días
en los que un beso marcó la despedida,
quizás por el resto de nuestras vidas.

Es triste hablar así.
Cuando el día se me hace de noche,
y la luna oculta ese sol tan radiante,
me siento sólo, lo sé;
nunca supe de nada tanto en mi vida,
solo sé que me encuentro muy sólo,
y que no estoy allí.

Mis disculpas por sentir así,
nunca mi intención ha sido ofenderte.
Nunca soñé con quererte,
ni con sentirme así.

Mi aire se acaba como agua en el desierto,
mi vida se acorta pues no te llevo dentro.
Mi esperanza de vivir eres tu,
y no estoy allí.
¿Por qué no estoy allí?,
te preguntarás...
¿Por qué no he tomado ese bus que me llevaría a ti?
Porque el mundo que llevo aquí no me permite estar allí,
porque todas las noches me torturo pensando en ti.
¿Por qué no sólo me olvido de ti?
¿Por qué no vivo sólo así?
¿Por qué no sólo...?



Finament he acabat mirant alguns dels vídeos que hi ha a youtube amb poemes del autor



"Hagamos un trato", no se m`ocorre una altra forma més subtil de declaració d`amor.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Sterxu Villanueva recita "les roses recordades" (S.Espriu)


Se celebra el centenari del naixement d`Espriu. Escolta este poema, 1 minut i 28 segons de pura bellesa, poc més a dir, coses com esta fan la poesia tan gran.


dissabte, 6 de juliol de 2013

Quan els lectors són un somni


Quan es junta la literatura de qualitat amb lectors que també ho són, ocorren coses com aquestes. A partir de l`edició del llibre "Dos dies a Barcelona" de l`escriptora mallorquina Caterina Cortés, diversos lectors han anant fent i enviant-li fotos del seu llibre a un context quotidia, literari o significatiu pel lector i ha esdevingut una entranyable i sincera col.lecció de fotografies que val la pena d`observar. Em recorda a aquella escena d`Amelie on ella li envia al seu pare fotografies d`un barrufet de jardí arreu de tot el món i el pare se les mirava sorprés.

Es esta entrada del bloc de l`escriptora les teniu.

dimecres, 3 de juliol de 2013

"Guarda`m el secret" i "poemes de la nina libèlul·la" a Barcelona i Canet.


O el que és el mateix, Xelo Llopis i Miquel Català presentaran els seus poemaris (12 i 13 de juliol)i hi haurà a més un recital de poesia. Cita imprescindible pels amants de la bona poesia d`aquelles comarques. Ací teniu l´enllaç amb tota la informació.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...