dimarts, 27 de setembre del 2011

Versets

4-3-2

Som tan xicotets que necessitem estima,
Tan fràgils que no podem estar sols.
Fins i tot hem d’explicar els somnis
per a què ens diguen que no són certs.

Som tan dèbils que patim per no fer patir
Tan mínims que busquem respostes en els altres,
Tan minúsculs que ens importen les paraules alienes

Tan temorencs que preguem cada nit per a què de matí
torne a eixir el Sol.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Llejtos, pobres i roïns/Llevant. U. E




No sóc especialment futboler ni deixe res que haja de fer per vore fútbol, de tant en tant vaig al camp i alguna vegada veig algun partit per televisió. Pense que el futbol i els futbolistes estan sobrevalorats, fins i tot que ocupen massa temps a les notícies i als diaris i que no deixa de ser un passatemps al qual se li ha donat un relleu excessiu.

Dit açò, comentaré que les meues arrels familiars provenen dels poblats marítims de la ciutat de València i que tota la meua herència futbolística pertany al Llevant. Em recorde de xicotet anant a escola amb la samarreta blaugrana, com el meu iaio patern m´explicava antigues batalletes ocorrides en el mític camp de Vallejo i partits amb membres de la família ja l´estadi actual, a 2a B i fins i tot a 3a divisió.

Des de la distància que provoca actualment en mi el món del futbol, que un equip modest, amb majoria d´aficionats de barri, treballadors i amb un jugadors que són els pobres dels pobres dins el món del futbol professional, guanye a un dels suposats millors equips del món, amb un pressupost 24 vegades superiors i amb jugadors que admeten que són bonics,rics i virtuosos em fa sentir que de tant en tant, el modest, l´humil pot tindre el seu lloc. Anit vaig anar-me´n un poquet més satisfet del normal a dormir, amb mig somriure. Després hui ja han vingut les presses i les acceleracions quotidianes, però açò ja és un altre tema.

divendres, 16 de setembre del 2011

Firmin/Sam Savage



Com no vaig sobrat de temps, trie els llibres amb prou minuciositat,i no els llig si no estic quasi segur de que m´agradarà, per això pràcticament totes les meues ressenyes són positives. Després d´haver vist FIRMIN diverses vegades a la prestatgeria d´aquella llibreria que miraculosament encara està oberta i de resistir-me a comprar-lo, vaig decidir-lo llegir, animat per algunes opinions favorable que havia vist a la xarxa. Lamente dir que esta vegada el llibre no m´ha enganxat el més mínim, cosa que pràcticament no em passa amb cap llibre, possiblement l´època personal o les meues circumtàncies no m´han fet apreciar la trista però profunda vida d´este ratolí.

Firmin es queda sol, la seua família desapareix i ell en solitari explora cada dia les entranyes de la vetusta llibreria on habita. Descobreix els llibres i li agraden tant que se`ls menja després de llegir-los. Podríem dir en este sentit que és un llibre on es lloa la bona literatura. Per altra banda apareixen les històries de dos personatges més un escriptor i el propietari de la botiga.

No faré una anàlisi exhaustiu per a Firmin, espere en un temps tornar-me´l a llegir i potser el meu comentari siga més interessant i profund.

PD. Darrerament he estat perdut en la buidor mental, així que demane disculpes per no visitar els blocs amics ni fer comentaris, intentaré solucionar-ho pròximament.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...