diumenge, 8 de juny de 2014

Ara

Ara
  
Ara que em sent fort
i  el meu cor badat
s´ha acostumat a caminar
entre solcs i bassals,
és el moment d‘aturar-me
i gaudir de l‘ombra
d‘un vell roure,
mentre el vol de les oronetes,
angulós i trepidant,
em distrau del lent
                                     pas de les hores.
                                      Jordi Guerola
                        Del poemari inèdit (Tardor als dits)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...