dimarts, 11 de desembre de 2012

CANÇÓ/LLUMS EN LA FOSCOR

Hi ha èpoques que no són bones, el tòpic diu que les persones que vertaderament t´estimen són les que estan en els moments més foscos, en esta ocasió el tòpic no pot ser més encertat. Esta lletra tracta sobre açò, sempre podem eixir de qualsevol situació, la que siga. Reviscolar dóna una sensació de plaer inexplicable.
Qui s´anime a cantar-la, endavant!


Llums en la foscor



Ara que sembla que tot ha passat

i que la boira ha escampat

i que s´han dut el pitjor de mi

vull caminar endavant.

 

He transitat entre plaques de gel,

i he dormit a l´infern,

m´he perdut entre plutges de paper,

vaig ser el que no vull ser.

 

Potser hi ha un camí per mi

amagat al fons

potser he d´obrir els ulls

per trobar-me amb tu

potser

potser

 

M´empassat tants consells que no volia,

he brindat amb el Sol,

tan segurs amb què mai arribaria,

no vull el vostre consol.

 

Ara respire la tranquil·litat,

veig llums en la foscor,

he canviat la rancúnia per calor,

per fi només seré jo.

 

 

Potser hi ha un cami per mí,

amagat al fons

potser he d´obrir els ulls ,

per trobar-me amb tu,

potser

potser

 

divendres, 7 de desembre de 2012

Tres passes pel misteri/Agustin Fernández Paz



Com he comentat a algun post anerior, el concepte de "literatura juvenil" és força desafortunat ja que fa que moltes persones no s´acosten als llibres que s´agrupen baix esta etiqueta i perden així l´oportunitat de llegir llibres que en molts casos són francament excel·lents.

"Tres passes pel misteri" és el conjunt de tres històries que tenen com a unió Galícia i elemements misteriosos.

-La primera història ens situa en un museu i els problemes que troba un arqueòleg amb la seua troballa. Persotatges estranys i objectes que canvien.
-La segona ens situa a Navarra durant el camí de Santiago, una història que sembla una d`eixes lleteges urbanes que tant agraden d`explicar i d´escoltar. Una dona escolta una història que després veu publicada al diari amb la persona que ho explica com a víctima...
-L´última història ens parla de les ferides encara no tancades de la Guerra Civil, un far al qual els esperits no poden descansar i una tendra història d`amor que esdevé impossible pel passat polític que no s´acaba de superar.

Pregunta a mi mateix: he tornat?

dilluns, 20 d’agost de 2012

Sunset Park/Paul Auster


Típica història de Paul Auster, ambientada a Nova York, retracta personatges amb un passat fosc que decideixen donar a les seues vides una altra oportunitat.

Miles va estar involucrat en un accident familiar de conseqüències dramàtiques. Va decidir deixar-ho tot i fugir a l`altra part del país. Allà recobra la calma i coneix l`amor però un amor prohibit per raons d`edat, així que mentre que passa el temps torna a Nova York. Mentre tracta de reconciliar-se amb els seus familiars viu en una pis ocupat habitat per diferents personatges i cada personatge posseït per una història plena de contradiccions i mancances.

El barri de NY, la vida bohèmia, la descripció de llocs i personatges incapaços de comunicar allò que senten...
Auster en estat pur.

dimarts, 26 de juny de 2012

dissabte, 2 de juny de 2012

Lenny Kravitz/Visca l`amor!




Un que ja comença a tindre un certa edat, pensava que aquells records que sempre queden, moments puntuals de qualsevol tipus que sempre estaran presents; converses, petons, pel·lícules, amics, etc, pertanyen a la joventut, a un temps passat on qualsevol cosa era possible en qualsevol moment. Feliçment m`equivocava.

Dimarts passat en principi anava a ser un dimarts qualsevol, feina i running. A última hora i sense pensar-ho massa em vaig trobar al velòdrom Lluís Puig de Benimàment (al costat de València) al concert de Lenny Kravitz. Tot i que coneixia a este cantant, tinc per casa alguns discos seus, no em considerava com un fan incondicional, ara la cosa ha canviat perquè va ser una experiència musical increïble.

Era entre setmana, el velòdrom no estava ple, però allí dins, un grapat de musics feren que unes 3.000 personetes s´oblidaren de tot i sentiren durant dues hores l´energia poderosa que té el treball quan es converteix en passió.


dilluns, 28 de maig de 2012

Premi Liebster

Tomàs del bloc MOSAIC, un interessantíssim bloc amb reflexions d´actualitat molt ben documentades, m´ha atorgat un dels 5 premis Liebster que li corresponien.

Aquest, és un premi que reps d’algun bloc que creu que te’l mereixes, i llavors cal que passis de premiat a jurat, tot seguint les següents normes:




1.- Copiar i enganxar el Logo del premi al Bloc, i enllaçar al Blocaire que te l’ha atorgat.

2.- Nominar els teus 5 Blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el premi.

3.- Demanar i esperar que aquests Blocaires passin el guardó a d’altres 5 Blocs.


Els meus 5 blocs són els següents:

1. Un rebost de paraules, bloc on Xelo Llopis posa les seues magnífiques poesies.
2. Noia de poble a la ciutat, els pensaments d`una estudiant valenciana compromesa amb les seues idees i amb la seua terra.
3.3. Sol de mitjanit a Reykjavík un altre bloc valencià de poesia lluita i reflexió.
4. La entropía de Vero, fantàstic bloc de ressenyes de llibres.
5.Una cosa molt gran en una de molt petitaBloc en el qual Helena Bonals analitza subtilment poesia.

dissabte, 26 de maig de 2012

Cançoneta/Fuig amb mi



Photography Graphics, Tumblr Photography



Fuig amb mi, agafem la drecera,
escapem d´este maleït món.
Trobarem, la pau en el camí,
la lluna de paper,
parlant de pell a pell.
I sentirem, com ens colpeja el vent
creant un nou record
amb un cel diferent.


Ja fa temps, que em sent com un estrany,
perseguit per dies sense fi.
Jo no vull, quedar-me sempre ací
un membre del ramat
que no veu més enllà.
Per això, ací tens el meu braç
no tingues cap temor
jo t´estaré esperant.

dissabte, 5 de maig de 2012

Subspicàcies/Poema

Subspicàcies

Photography Graphics, Tumblr Photography


A les palpentes cercaves excuses
com qui sap que tot està perdut.
I t’amagaves en racons inexpugnables
tot confiant no ser descobert.

Però arribà el dia temut
i vas haver d’obrir el cor de bat a bat.
Vingueren els dies de les promeses incalculables,
de les convencions establertes,
de les fases del trobar.

Ara romàs en silenci
esperes perdre`t de nou.

dilluns, 30 d’abril de 2012

Ardor guerrero/Antonio Muñoz Molina

L´experiència vital de cada persona pot influir en la recepció i assimilació d`alguns llibres. Al meu parer, este n´és un exemple clar. Per determinades circumstàncies vaig fer el servei militar, tot i que a última hora i de ben majoret. Les experiències que han quedat d´aquella vivència (de tot tipus), mai podran borrar-se de la meua conciència. Si hi ha alguna cosa de la qual dos hómens poden parlar sense parar és del servei militar. El llibre de Muñoz Molina tracta precisament d`això: del seu servei militat. En el seu cas es tracta d`una experiència profundament traumàtica ja que li va tallar la seua vida i la seua vocació d`escriptor, a més va tindre problemes per la seua militància política en el context de 1979, plena transició i en el País Basc. Així que tenim el dia a dia molt detallat d`un recluta al servei militat, com déiem abans, aquell que l´haja fet vorà moltíssims dels tòpics que va viure i que sembla que s`ha repetit sempre, per altra banda, és interessant la descripció del moment històric i dels problemes polítics que va viure l´autor, a més de les amistats, sense dubte allò més important que el servei militar podia deixar. Per a qui no l´haja fet té ací una bona descripció, tot i que potser massa detallada, mentre per a qui sí que l´haja fet serà una ocasió de tornar a un passat que molts vam viure.

dimecres, 25 d’abril de 2012

Insignificant (poemeta)

Estic ple de tot,
de la llum,
de la boira,
de milers de primaveres,
de silencis criminals.

Estic ple de tot,
de paraules que s´acaben,
de converses inacabables,
d`ara tu i després jo.

Estic ple de tot,
de saber que tot s´atura,
de problemes intangibles,
de promeses de paper.

Photography Graphics, Tumblr Photography

dilluns, 2 d’abril de 2012

YO NADA

“Yo nada. No esperaba nada. Trabajaba .Más y más y siempre más. Era mi uniforme de camuflaje, mi armadura, mi coartada. Mi coartada para no vivir. Porque a mí, eso de vivir, no me gustaba mucho. Pensaba que no se me daba bien. Me inventaba dificultades, montañas que escalar. Muy altas. Muy escarpadas. Y entonces me ponía manos a la obra. Las escalaba y luego me inventaba otras. Sin embargo no era ambicioso, no tenía imaginación.” Anna Gavalda “La amaba”

dilluns, 5 de març de 2012

Poema/Han tornat





                                               HAN TORNAT


                       Han tornat els moments d’estima punyent
.
                        De paraules fàcils i somriures gràcils.

                       De moviments estudiats.



                       Ara mires tot amb ulls de nen

                        i canvies els noms a les coses

                         per adjectius impossibles.



                        Cada segon és un any.

                        Cada instant esdevé mític.

                        Barrant el pas a la tristor.

dimarts, 31 de gener de 2012

POEMETA/NO T`ESTIME





NO T`ESTIME

Potser no t´estime com voldria estimar-te
i el temps, cercador de nostàlgies,
m’ha tornat a trair.
Potser no tinga respostes per a explicar els silencis,
les evasions injustificades,
les fugides gratuïtes.
I malgrat tot em quedaré,
com el guardià de l’última frontera,
com la paraula que mai serà dita,
com el record que romandrà fins el darrer sospir.

diumenge, 29 de gener de 2012

EN VALENCIÀ!

  Una de les coses més complicades a València és voler viure en valencià el 100% de temps, més que complicat diríem que és impossible, i no vull entrar en este post en assumptes de mena nacional, estatal o regional, encara que pot estar relacionat, ara només parle de com pot ser que els valencians no podem viure normalment en valencià a la nostra terra. Tots coneguem els fets històrics que ens han dut a ser una Comunitat bilingüe, i partim del fet que les dos llengües són oficials i per tant hauríem de poder usar qualsevol de les dos sense cap dificultat. Com a individu parlant de valencià i que l´estima, tinc sovint problemes amb el meu nom (que està oficialment en valencià), és traduït, mal pronunciat o em pregunten si sóc d´una altra part, veig perplex com valencianoparlants entre ells parlen castellà, ja que moltes vegades és la llengua en què parlen dos persones que no es coneixen i veig com la meua llengua està practicament fora de la circulació, premsa, tv, cine i un llarguíssim etc llevat d´excepcions que semblen miracles.

    L´assumpte és complicat, el ciutadans concienciats en este sentit hem d´aplicar actuacions individuals a la nostra vida quotidiana encara que ens semblen mínimes, perquè moltes xicotetes voluntats poden esdevindre alguna cosa més gran. Des que vaig decidir fet totes les entrades del meu bloc de llibres en valencià he perdut més del 50% de les visites i molt encara més dels comentaris, tot i posar una aplicació de traducció. És una cosa que esperava i que no em preocupa.  No és un gran merit per la meua part ja que és una acció insignificant i sense cap conseqüència, però ¿ i si tots els bloquers valencians escribírem els nostres blocs en valencià?. Esta és una de les accions que he aplicat a la meua vida individual, coses que abans ni em plantejava ara les veig llògiques i indispensables. Hi haurà llum al final del túnel? 

dissabte, 21 de gener de 2012

La mestra i el manyà/Enric Valor

Photography Graphics, Tumblr Photography


 Conta la llegenda valenciana que a la Comarca de la Vall d´Albaida una mestra de costura anomenada Irene va quedar-se viuda amb una filla ben menuda, Elvireta. Al temps es casà amb Marçal, el manyà del poble qui també tenia una filleta, Beatriu. Tot i que al principi la relació entre les dos xiquetes era bona, amb el temps la mestra i la seua filla van fer la vida impossible a Beatriu, fins el punt que va decidir anar-se´n de casa. Finalment van decidir que passara un temps a una casa aïllada a la muntanya. La xiqueta passà els primers dies amb temor fins que un gan enorme i agressiu começà a rondar la casa, ella es mostrà molt carinyosa amb l`animalet que sorprenenment es convertí en un noble, "el senyor de Benicadell", qui decidí que gràcies al seu cor cada vegada que la xiqueta parlara el seu alé faria olor a perfum de roses i l´apareixeria una moneda d`or a la butxaca.
  Quan van tornar a casa i contà tot, la mestra decidí enviar també a la seua filla perquè també tinguera els mateixos beneficis, però la seua reacció amb el gat va ser cruel i antipàtica, així que el mateix senyor de Benicadell va decidir que cada vegada que parlara l`ixiria fum per la boca i una gran pedra a la butxaca.
 Esta, com la majoria de les llegendes tenen un final feliç que inclou una boda amb un príncep i un encanteri, però com no sóc partidari de contar els finals, vos convide a llegir esta i qualsevol de les rondalles valencianes de l`inigualable Enric Valor.

diumenge, 15 de gener de 2012

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo/Albert Espinosa





Uploaded with ImageShack.us

 Este autor fonamentalment pel seu últim llibre ( "Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine")   és un dels autors de moda, encara que ha escrit altres novel·les i també és guionista. Amb este llibre m´esperava alguna cosa semblant a l´autoajuda, però realment m´ha sorprés i m´he trobat amb un relat original i entretingut.
 L´argument inicial pareteix d´una sèrie de línies sense aparent connexió entre elles que només troben sentit al final (i quan diem final diem l´última pàgina):

      -Un home (Marcos) acaba de perdre a la seua mare, una coreògrafa i ballaria qui ho ha estat tot per ell, la seua presència a la seua vida és enorme amb un fort component edípic.
      -Este protagonista ha comprat dues injeccions per a no dormir, la ciència en el món de la novel·la ha avançat fins el punt d´aconseguir no dormir i així aprofitar millor el temps. Una nit veu per la finestra una xica entrant a un teatre, queda impactat i es passarà tot el llibre tractant d´esbrinar qui és.
      -Finalment, Marcos té un do del qual viu. Només mirant una persona als ulls, és capaç de vore els seus secrets i records més ocults, el més positu i el més negatiu, a més d`uns altres secundaris. El seu do el du a co·laborar amb la policia per ajudar-los amb casos irresolubles. En esta ocasió ha estat detingut un ésser estrany, la policia pensa que és un extraterreste però Marcos s´adona que potser el foraster són els altres...

És possible que esta vida només siga una de les moltes que viurem o hem viscut.
Recomanable, sensible i sorprenent.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...