diumenge, 15 de gener de 2012

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo/Albert Espinosa





Uploaded with ImageShack.us

 Este autor fonamentalment pel seu últim llibre ( "Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine")   és un dels autors de moda, encara que ha escrit altres novel·les i també és guionista. Amb este llibre m´esperava alguna cosa semblant a l´autoajuda, però realment m´ha sorprés i m´he trobat amb un relat original i entretingut.
 L´argument inicial pareteix d´una sèrie de línies sense aparent connexió entre elles que només troben sentit al final (i quan diem final diem l´última pàgina):

      -Un home (Marcos) acaba de perdre a la seua mare, una coreògrafa i ballaria qui ho ha estat tot per ell, la seua presència a la seua vida és enorme amb un fort component edípic.
      -Este protagonista ha comprat dues injeccions per a no dormir, la ciència en el món de la novel·la ha avançat fins el punt d´aconseguir no dormir i així aprofitar millor el temps. Una nit veu per la finestra una xica entrant a un teatre, queda impactat i es passarà tot el llibre tractant d´esbrinar qui és.
      -Finalment, Marcos té un do del qual viu. Només mirant una persona als ulls, és capaç de vore els seus secrets i records més ocults, el més positu i el més negatiu, a més d`uns altres secundaris. El seu do el du a co·laborar amb la policia per ajudar-los amb casos irresolubles. En esta ocasió ha estat detingut un ésser estrany, la policia pensa que és un extraterreste però Marcos s´adona que potser el foraster són els altres...

És possible que esta vida només siga una de les moltes que viurem o hem viscut.
Recomanable, sensible i sorprenent.

10 comentaris:

  1. Hola i bon any tinguis! aquest no me'l he llegit només el món grog, pinta bé pel que ens contes

    ResponElimina
  2. Sí tú nos lo recomiendas, entonces tengo fe ciega en que será un gran libro.

    Te quiero, te quiero y te quiero.

    ResponElimina
  3. El otro día mirando una revista encontré una entrevista a este escritor, y recordé que tiempo atrás pegaste un video de él en mi muro, así que acto seguido hice un salto mental hasta vos.
    Lo que hacen las interconexiones cerebrales. Ja!

    Abrazo enredado.

    ResponElimina
  4. No he llegit res d'Espinosa, encara que reconec que només pels títols dels seus llibres ja fa venir llegiguera :)

    ResponElimina
  5. No he llegit res de l’Albert Espinosa, però el conec a nivell d’entrevistes a les televisions o de ser el guionista de sèries d’èxit a Catalunya com Jet Lag. El cor de la ciutat, Psicoexpress i darrerament la famosa ja Polseres Vermelles.

    Per tant, imagino que si la seva sensibilitat escrivint novel•la és la mateixa que en la resta de temes en els quals treballa, el llibre ha d’estat força bé.

    ResponElimina
  6. Tampoc no he llegit res però encomanes llegir-lo. Bona ressenya!

    ResponElimina
  7. He apuntat tants llibres recomanats per tu que estic perdent el compte! He de trobar urgentment lloc per escriure pel Sambori (si puc), per la meua novel·la inacabada i per poder llegir tot allò que necessite llegir.

    Fotuts exàmens...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. L'Albert Espinosa s'ha convertit en un valor segur per tots aquells que busquin passar-s'ho bé amb històries entranyables i plenes d'originalitat.
    Sempre m'he preguntat si es podria comparar amb el Merc Levy, però en versió del país. Què en penseu?

    ResponElimina
  9. És possibe J. Policarp, també he pensat alguna cosa semblant, diguem que és com una mena d´autoajuda però de manera més sofisticada i com tu diu original, el cert és que després de vore o sentir qualsevol cosa que fa este home sempre et sets millor. Una abraçada.

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...