diumenge, 30 de juny de 2013

Gris de sempre/ Joan Valls.

GRIS DE SEMPRE



¿QUÈ traurem de la vida, què traurem
sinó una flama breu i mig somorta,
una pregunta incontestada i morta
que s'esllavissa al buit? Res no sabem

del que hi ha a la procel·losa fita
de l'incert que ens fustiga la temença,
la perdurança de la boira immensa,
grisalla que intueix llum infinita.

D'horabaixa la fe encontra impotent
la tendresa del cèlic pensament,
somni d'esperançada bonhomia.

Em dol tanta foscor, tanta eixutesa,
malgrat l'escampadissa de bellesa
que ens ofrena la còsmica harmonia


JOAN VALLS


Sempre m´ha agradat este poema de l`alcoià Joan Valls, la contradicció entre la bellesa puntual que ens envolta i la tristor infinita que significa (per a molts) el fet d`existir.

2 comentaris:

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...