Després d`una dècada sense veure`s
van coincidir a una exposició
sobre els orígens de l´impressionisme.
En un instant de la vesprada
van quedar-se mirant alhora
un quadre de Monet.
En menys d`un segon
van percebre la presència
de l`altre al costat.
Una subtil intuïció
els va fer dissimular
i manera paral•lela
dirigiren les seues mirades
cap a quadres confontats.
Passats uns minuts,
mentre es dirigien
amb les seues parelles
cap a plantes diferents,
a tots dos els va sorgir
el mateix pensament:
s`estimaven encara.
J.G
M'agrada molt aquest poema, Jordi. Més molt familiar. Una abraçada!
ResponElimina