dimarts, 3 de setembre de 2013

Poema/Gris


Gris

Quan aplegue el moment fosc
i haja conservat
fins l´últim instant
els meus neguits recurrents
i les meues dèries irresoludes,
ací em quedaré, igual que tu,
igual que tots,
amb una llista interminable de quefers
i promeses rovellades,
esgotades d`esperar.


Jordi Guerola

subir imagenes

4 comentaris:

  1. De les promeses rovellades amb un "tres en uno", se'n pot treure els sentiments rovellats i queden com noves , a punt per fer-les realitat.
    Ara , no les tornis a fer esperar i tots els colors tornaran.
    Bona nit, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D`això es tracta M. Roser, d`anticipar-se, tot i que no sempre és fàcil. Bona nit!!

      Elimina
  2. sovint l'espera provoca promeses rovellades, paraules quallades i potser el pitjor l'esperança marcida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xelo, algú va dir que mentre s`espera no es viu...

      Elimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...