dimarts, 31 de desembre del 2013

Ara sé que sí

Ara sé que sí, que el moment ha aplegat,
entre llàgrimes i cruixits.
Ara veig la nit cada colp més lluny,
els neguits s‘esvaeixen i
esdevenen rumors.
Ara puc somriure, ja he botat l‘escletxa
i estic sentint l‘aire
com m‘acarona l‘esma
i es projecta més enllà
molt més enllà.
Sembla que plourà i amb cada gota,
el meu cap, anestesiat de passat,
albira un camí
interpel·lat
per possibilitats infinites
Pots vindre amb mi,

Pots vindre amb mi.

Jordi Guerola
Amagatalls
Ed. Germania 2013

4 comentaris:

  1. és un meravellós poema, ho he llegit vàries vegades i sempre acabe amb un nus a la gola

    ResponElimina
  2. Que bonic poder somriure i que s'esvaeixin els neguits...Que aquest camí et dugui a bon port, aquest any que demà comença.
    Petonets festius.

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...