Ara sé que sí, que el moment ha aplegat,
entre llàgrimes i cruixits.
Ara veig la nit cada colp més lluny,
els neguits s‘esvaeixen i
esdevenen rumors.
Ara puc somriure, ja he botat l‘escletxa
i estic sentint l‘aire
com m‘acarona l‘esma
i es projecta més enllà
molt més enllà.
Sembla que plourà i amb cada gota,
el meu cap, anestesiat de passat,
albira un camí
interpel·lat
per possibilitats infinites
Pots vindre amb mi,
Pots vindre amb mi.
Jordi Guerola
Amagatalls
Ed. Germania 2013
és un meravellós poema, ho he llegit vàries vegades i sempre acabe amb un nus a la gola
ResponEliminaGràcies, Xelo. Un beset
EliminaQue bonic poder somriure i que s'esvaeixin els neguits...Que aquest camí et dugui a bon port, aquest any que demà comença.
ResponEliminaPetonets festius.
Un petonet M. Roser. Bon any!
Elimina