dilluns, 23 de setembre de 2013

Poema/Repassava cada pocs minuts

Repassava cada pocs minuts

la carta que va rebre,

i escrutava repetidament

cada línia, cada paraula.

Estudiava atentament

l‘elecció de cada mot

i buscava sentits ocults.

Maleïa la sintaxi,

la polisèmia, les figures literàries...

Amb una mà sostenia un paper.

Per la seua ment, mil paraules

es barallaven i totes perdien.

Cada minut, la blancor del full

derrotava l‘exèrcit de vocables

i va comprendre per fi

el significat d‘aquelles línies:

estem sols
Jordi Guerola. Amagatalls. Editorial Germania 2013

4 comentaris:

  1. Tal descobriment pot ser una decepció però potser també un alleugerament. Sigui com sigui, m'ha agradat la contundència, l'efecte i el resultat en conjunt d'aquest poema.

    ResponElimina
  2. De vegades, una carta, l'hem de llegir i rellegir, per comprendre el seu missatge( fins i tot entre línies), tot i que en aquest cas, la conclusió a la qual va arribar, sol ser bastant comú a l'ésser humà..."Estem sols"...
    Bona tarda, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte. M. Roser, però el moment d`adonar-se`n és dur. Abraçada

      Elimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...