dilluns, 7 d’octubre de 2013

Paraules de Xelo Llopis en la presentació del poemari "Amagatalls" de Jordi Guerola


Bona vesprada a tots i totes, moltes gràcies per la vostra companyia.

Avui sens dubte serà un d'aquells dies que surarà en la memòria de Jordi Guerola, i nosaltres podem sentir-nos afortunats per poder acompanyar-lo i participar d’aquest moment.

Molts de vosaltres coneixeu a Jordi des d'un vessant bastant diferent a la que avui se'ns mostra, per a molts és el vostre professor, el vostre company o simplement un vianant que quasi a diari us creueu amb ell pels carrers d'aquest poble.

No voldria estendre’m massa.
Després de donar-li algunes voltes de com parlar d'en Jordi i la seua poesia, vaig arribar a la conclusió que la millor manera seria escriure-li una carta, perquè sabera el que fins ara ell podia intuir però mai li havia dit obertament.




Benvolgut Jordi:

Ara, en aquests temps, que ja no s'escriuen cartes, que l'únic que omple la nostra bústia són rebuts i propaganda, he volgut escriure't una, i a falta de direcció postal on remetre-la, hauràs de disculpar el meu atreviment, he de llegir-la davant de tothom.

Sempre recordaré com vaig ensopegar amb tu i va ser de la millor manera possible, pels teus versos, precisament amb aquests:

Has tornat a retrobar aquell impuls,
aquell instant que no pensaves que tornaria.
Moments puntuals, exactes, concrets.
Un fil de goig que has pres
amb la punta dels dits.


Des d'aquell precís instant vaig anar seguint la teua poesia, escrita des del més íntim i amb una senzillesa colpidora, que com deia el gran Miquel Martí i Pol :” l’essencial es diu amb senzillesa”, i tu obres el prodigi de fer-la extensible i pròpia de cadascun que la llig, complint-se d'aquesta manera l’estreta complicitat entre poesia i lector.

Com acabe de dir-te la teua poesia està farcida de versos delicadament senzills, de lectura més que agradable que et pessiga tot l'arc de sentiments.

Crec que quan s'escriu poesia es fa des del rerefons del jo més íntim, on s’embasten les paraules per donar-li forma als versos i són moltes les ocasions que aquestes paraules són com botons o cremalleres d'un vestit que es descorden poc a poc abans de quedar nus, sens dubte escriure poesia és un gran exercici d'introspecció.

En el teu cas, a més, saps fer jocs malabars amb elles i amb poques paraules crees una gran història.

Si m'ho permets et diré que amb el teu tarannà d'home calmós s'amaga un ésser neviosamente receptiu a tot el que t'envolta, i he de confesar-te que em va fer gràcia que em digueres que en ocasions has d'aturar-te per anotar i no oblidar qualsevol batec que perceps.

Fas bé Jordi , seria una llàstima que no ho feres i les mil coses que portes al cap foren un obstacle per al naixement d'un nou i encisador poema.

He llegit el teu poemari de dalt a baix i de darrere a davant, d'un cop a vegades, poc a poc altres, la sensibilitat de cadascú a l'hora de llegir-lo fa que els sentits isquen de festa, a mi, m’han fet somriure, volar, somiar, obrir bé els ulls i aclucar-los abraçada al text per pair i assaborir-los millor, també he de confesar-te que a més de llegir-lo me l'he begut, mentre prenia cafè o una cervesa barrejat-lo amb un regalim de llàgrimes , els teus versos ericen la pell i també com no, en ocasions més que poemes semblen espills on fàcilment m'he vist reflectida , pots sentir-te afortunat perquè per a mi el que tu aconsegueixes amb els teus versos és pura màgia.

Sé que per a tu no és cap novetat l'admiració que sent per tu, però almenys ara ho has pogut escoltar i t'agraïsc la confiança que en mi has dipositat per estar un dia tan especial amb tu, fent-te costat, asseguda ací o entre el públic haguera estat igualment.

De cor el que desitjaria és que seguires oferint-nos el regal de poder-te llegir i que després d'aquests “Amagatalls” vingueren molts més, això sí, tant se val si ho guardes en amagatalls, calaixos o caixes fortes, però un favor vaig a demanar-te, no ens ho poses massa complicat perquè és força plaent fer un passeig pel teu bloc “Llibres i poemes a estones” i trobar-te allà.

Ara sí, he d’acomiadar-me, que ja ha arribat el moment que tots esperen, el de descobrir el que s’oculta a "Amagatalls" i tant de bo donen via lliure a les emocions i gaudisquen tant o més com jo ho he fet.

Enhorabona Jordi i sempre endavat!

5 comentaris:

  1. Unes paraules dictades des de l'interior, des d'aquest raconet on brollen tots els sentiments als que Xelo sap tan bé posar-li paraules. Preciós!!.
    Enhorabona a tots dos!!!.

    ResponElimina
  2. ...amb ganes de llegir-lo, ja !
    Felicitats !

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats Jordi, a l' escoltar aquestes paraules gairebé devies tenir ganes de ficar-te dins dels "Amagatalls" per assaborir-les millor, sense que res te'n distragués....
    Ja ens diràs com t'hi podem fer companyia...
    Petonets.

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...