dimarts, 15 d’octubre de 2013

Poemeta/El dia



Poemeta/El dia
El dia que em vas dir
que tornaries,
jo mirava per la finestra
amb ulls de vidre,
veient com et feies mínima,
quasi imperceptible,
fixament, molt fixament...


8 comentaris:

  1. Es feia mínima perquè es convertia en poesia, "quasi imperceptible". M'ha costat moltíssim d'entendre això!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, en este cas simplement un hombre veu des de la seua finestra que l`estimada s`allunya després de dir-li "tornaré", veu segons va allunyant-se com és fa petita... Un beset

      Elimina
  2. Doncs jo l'he interpretat com he pogut al meu bloc! No hi té res a veure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M´ha agradat molt la teua interpretació, és el que té la poesía, els poemes són absolutament interpretables i em sembla validíssima!

      Elimina
  3. Potser pensa, tornarà realment, tornarà o no tornarà?, mentre la veu allunyar-se, cada vegada més petita, i no deixa de mirar-la per por de perdre-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sap que no tornarà, novesflors, i tracta de retindre tot el que puga la seua imatge, pensant que potser així sempre romandrà al seu interior. Abraçades

      Elimina
  4. La mirava marxar amb tanta tristor, que havia de fer un esforç per no perdre-la de vista...Els ulls se li emboiraven amb les llàgrimes...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M.Roser, sabia que l´havia perdut... Besets!!!

      Elimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...