POEMA/EL TEMPS PASSA
El temps passa,
impertinent i superb,
confon records
i atura moments.
Maleït tirà,
fartó impenitent,
deixa´m avui
assaborir un instant
de quietud,
un segon,
un moment.
Enganya`m ara
amb una eternitat
fugissera,
artificial.
Avui he trobat
Un amor de tardor
i vull gaudir per fi
del meu minut
Infinit.
Jordi Guerola
I tan tirà, Jordi, com que encara ningú no ha pogut vèncer-lo.
ResponEliminaSalut i poesia!
tiraníssim,
ResponEliminase me'n va l'hora
Un minut infinit, el que dura la lectura d'aquest poema. M'ha agradat molt!
ResponEliminaEl temps passa i molt de presa...Això de vegades juga a favor nostre( si no tenim un bon dia), però sovint ens va a la contra i el voldríem aturar, sobretot quan l'amor truca a la porta, i més si és a la tardor...Però ell va a la seva i no ens escolta.
ResponEliminaPetonets, Jordi.
gaudeix d'aquests instants, al cap i a la fi fan vida
ResponEliminaViu-los tots com a infinits encara que siga un engany...
ResponEliminaPetons