dissabte, 19 d’octubre del 2013

Poema/Ell Trobava a faltar


Ell trobava a faltar
els temps en què ho era tot per ella,
aquells breus instants
on el món es reduïa
a aquelles caminades pel passeig.

Ara, la llibertat
és una paraula d‘arrels amargues
i significat incert,
un diumenge etern de tardor
disfressat d’impulsiva joventut.


Jordi Guerola

Amagatalls. Editorial Germania 2013

10 comentaris:

  1. Ssovint és fàcil veures entre els versos

    ResponElimina
  2. La llibertat quan l'enyorança ens burxa l'ànima, no és una llibertat plena...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, M.Roser, la libertad si no és elegida no és llibertat. Besets

      Elimina
  3. Curiós com és que ens sentim lliures quan algú ens pot limitar la nostra llibertat, i com ens sentim agafats de mans i peus quan tenim plena autonomia per decidir i actuar.

    Una abraçada, bonic i dolç poema, Jordi :)

    ResponElimina
  4. Potser és qüestió de posar totes dues coses a la balança i veure què ens compensa més.

    ResponElimina
  5. Un poema preciós... trist, melancòlic... Jo crec que la llibertat sempre hi és i les arrels no són pas amargues, sinó més aviat dolcetes! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba, si la llibertat no és voluntària pot esdevindre solitud .Besets.

      Elimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...