Ell trobava a faltar
els temps en què ho era tot per ella,
aquells breus instants
on el món es reduïa
a aquelles caminades pel passeig.
Ara, la llibertat
és una paraula d‘arrels amargues
i significat incert,
un diumenge etern de tardor
disfressat d’impulsiva joventut.
Jordi Guerola
Amagatalls. Editorial Germania 2013
Ssovint és fàcil veures entre els versos
ResponEliminaI tant, Xelo, ahí estem tots...
EliminaLa llibertat quan l'enyorança ens burxa l'ànima, no és una llibertat plena...
ResponEliminaPetonets.
Així és, M.Roser, la libertad si no és elegida no és llibertat. Besets
EliminaCuriós com és que ens sentim lliures quan algú ens pot limitar la nostra llibertat, i com ens sentim agafats de mans i peus quan tenim plena autonomia per decidir i actuar.
ResponEliminaUna abraçada, bonic i dolç poema, Jordi :)
Gràcies, Lydia. Besets
EliminaPotser és qüestió de posar totes dues coses a la balança i veure què ens compensa més.
ResponEliminaTant difícil valorar, Novesflors. Petonets
EliminaUn poema preciós... trist, melancòlic... Jo crec que la llibertat sempre hi és i les arrels no són pas amargues, sinó més aviat dolcetes! :P
ResponEliminaGràcies, Alba, si la llibertat no és voluntària pot esdevindre solitud .Besets.
Elimina