Tantes vegades he pensat en les possibilitats
que
ja no puc distingir si van succeir o no.
Això
em passa amb tu:
t´he
somiat tantes nits
que
confonc allò que ets
amb
allò que he inventat,
i em
sent com un cuc,
en
les profunditats, amb terra als ulls,
incapaç de percebre´t en la teua
exactitud,
i
possiblement inconscient
de
la meua sempiterna ignorància.
Ves amb compte, no és bo confondre la realitat amb la fantasia, he, he...
ResponEliminaBon vespre, Jordi.
De tant en tant potser fugir una miqueta de la realitat no està tan malament :) Un beset, M, Roser
Eliminaés un sentiment que compartisc, és fàcil confondre, però tu ho has descrit amb molta saviesa
ResponElimina