dimarts, 18 de març del 2014

Laberint

    Tantes vegades he pensat en les possibilitats
    que ja no puc distingir si van succeir o no.
    Això em passa amb tu:
    t´he somiat tantes nits
    que confonc allò que ets
    amb allò que he inventat,
    i em sent com un cuc,
    en les profunditats, amb terra als ulls,
    incapaç  de percebre´t en la teua exactitud,
    i possiblement inconscient

    de la meua sempiterna ignorància.

3 comentaris:

  1. Ves amb compte, no és bo confondre la realitat amb la fantasia, he, he...
    Bon vespre, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant potser fugir una miqueta de la realitat no està tan malament :) Un beset, M, Roser

      Elimina
  2. és un sentiment que compartisc, és fàcil confondre, però tu ho has descrit amb molta saviesa

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...