Asseu al meu costat i parlem del pas del temps,
explica‘m aquelles coses que mai no em vas dir,
beu el cafè mentre cada glop és un bocí de vida,
jo t´observaré amb ulls d´ahir.
Respira fort recordant aquelles melodies mítiques
que ja no canta ningú i que s´han convertit
en el motor de les meues passes.
Sols 72 centímetres de taula em separen d‘allò
que sempre havia estat tan lluny.
Paraules antigues que esdevenien himnes, sentències,
ara són una escalfor amable i falaguera.
Jordi Guerola
Dins "d´AMAGATALLS" Editorial Germania (2013)
És reconfortant trobar-nos tan a prop d'algú en l'espai i el temps, i poder recordar plegats els passos passats que ens han dut fins al moment present. M'ha agradat molt, Jordi!
ResponEliminaGràcies,Sílvia!, sempre he pensat en moments on la vida ens torna a donar l`oportunitat de dir el que no ens vam atrevir a dir en un moment determinat.Abraçada.
EliminaSempre es poden recuperar les paraules que podíem haver dit i no ho vam fer...
ResponEliminaI si posem música als records, ens ajudarà a fer el pas que no veiem factible , per llunyà, i que ara tenim a l'abast...
Bona nit.
Sí, M. Roser, és un exercici que hauríem de fer, recuperar eixos moments, tot i que de vegades faça mal, és necessari`, perquè el passat ens ha dut a ser el que som ara. Bona nit!!!
EliminaUn poema amb molta tendresa, Jordi. No l'havia vist fins ara, quan he fet una passejada pel teu blog.
ResponEliminaBona nit.
Gràcies, Carmen! Bona nit!
EliminaCrec que hi ha gent a la qual sempre veiem amb ulls d'ahir ... si a més l'hem perdut durant algun temps i la retrobem, cal dir allò que, potser, es va quedar pel camí...
ResponEliminaM'ha agrada molt Jordi
Abraçada
Gràcies, Mariola, tan difícil enfrontar-nos al passat.
EliminaBesets.