Ara
Ara que em sent fort
i
el meu cor badat
s´ha acostumat a caminar
entre solcs i bassals,
és el moment d‘aturar-me
i gaudir de l‘ombra
d‘un vell roure,
mentre el vol de les oronetes,
angulós i trepidant,
em distrau del lent
pas de les hores.Jordi Guerola
Del poemari inèdit (Tardor als dits)
Moments de contemplació tan gratificants, i de vegades, tan necessaris...
ResponEliminaQue les hores passin lentament de tant en tant també està bé.
ResponEliminaSeure sota un roure veient passar les orenetes amb es seus xiscles...Un petit plaer.
ResponEliminaBon vespre, Jordi.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
ResponEliminacom a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
O vida, o noble sort!
Miquel Costa i Llobera