diumenge, 8 de juny de 2014

Ara

Ara
  
Ara que em sent fort
i  el meu cor badat
s´ha acostumat a caminar
entre solcs i bassals,
és el moment d‘aturar-me
i gaudir de l‘ombra
d‘un vell roure,
mentre el vol de les oronetes,
angulós i trepidant,
em distrau del lent
                                     pas de les hores.
                                      Jordi Guerola
                        Del poemari inèdit (Tardor als dits)

4 comentaris:

  1. Moments de contemplació tan gratificants, i de vegades, tan necessaris...

    ResponElimina
  2. Que les hores passin lentament de tant en tant també està bé.

    ResponElimina
  3. Seure sota un roure veient passar les orenetes amb es seus xiscles...Un petit plaer.
    Bon vespre, Jordi.

    ResponElimina
  4. Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
    com a penyora santa duré jo el teu record.
    Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
    i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
    O vida, o noble sort!
    Miquel Costa i Llobera

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...