Ai, Jordi, però aquesta és una abraçada enverinada, l'heura acaba destruint l'arbre... Espero que quan algú t'abraci, sigui amb afecte i tendresa! Jo t'envio una abraçada afectuosa.
Sí M. Roser, esta frase forma part d`un poema més llarg encara no enllestit en el que intente descriure una situació molt concreta d´un amor no beneficiós, i per sort per a mi, no és autobiogràfic :) L´abraçada afectuosa és mútua!
una arbraçada
ResponElimina:) Una altra per a tu, Jesús!
EliminaCompte amb l'abraçada, que em sembla que l'heura mata l'arbre. Simbòlicament ja va bé, però.
ResponEliminaMolt subtil, Helena, eixe era el sentit de la frase, en este cas , afortunadament per mi, no és autobiogràfic,sinó que naix de l´observació. Abraçada.
EliminaAi, Jordi, però aquesta és una abraçada enverinada, l'heura acaba destruint l'arbre...
ResponEliminaEspero que quan algú t'abraci, sigui amb afecte i tendresa!
Jo t'envio una abraçada afectuosa.
Sí M. Roser, esta frase forma part d`un poema més llarg encara no enllestit en el que intente descriure una situació molt concreta d´un amor no beneficiós, i per sort per a mi, no és autobiogràfic :) L´abraçada afectuosa és mútua!
EliminaSerà un interessant poema a llegir, quan el tingui complert !
ResponEliminaPer ara, gaudirem amb l'avançament ; )
Gràcies, artur! :)
Elimina