Qui s´anime a cantar-la, endavant!
Llums en la foscor
Ara que sembla que tot ha passat
i que la boira ha escampat
i que s´han dut el pitjor de mi
vull caminar endavant.
He transitat entre plaques de gel,
i he dormit a l´infern,
m´he perdut entre plutges de paper,
vaig ser el que no vull ser.
Potser hi ha un camí per mi
amagat al fons
potser he d´obrir els ulls
per trobar-me amb tu
potser
potser
M´empassat tants consells que no volia,
he brindat amb el Sol,
tan segurs amb què mai arribaria,
no vull el vostre consol.
Ara respire la tranquil·litat,
veig llums en la foscor,
he canviat la rancúnia per calor,
per fi només seré jo.
Potser hi ha un cami per mí,
amagat al fons
potser he d´obrir els ulls ,
per trobar-me amb tu,
potser
potser
potser, sovint hi ha un potser.... preciós
ResponEliminaEscriure els pensaments ja és un pas, sovint pot esdevenir un pas important.
ResponEliminaM'ha semblat maco el que has escrit.
Què bonica! Cert que la gent que està allà quan ho necessitam i mos accepta tal com som és la que més mos estima, sens dubte. Si podem experimentar aquesta estima llavors som éssers afortunats!
ResponEliminaP.D.: M'alegr que darrerament hagis tornat a actualitzar aquest blog! :)
Crec que tinc la mateixa sensació dins del cos; potser és la proximitat del Nadal i el haver tancat una etapa important de la meua vida.
ResponEliminaAra tot són projectes i em fa feliç.
Bones festes!