dilluns, 5 de març del 2012

Poema/Han tornat





                                               HAN TORNAT


                       Han tornat els moments d’estima punyent
.
                        De paraules fàcils i somriures gràcils.

                       De moviments estudiats.



                       Ara mires tot amb ulls de nen

                        i canvies els noms a les coses

                         per adjectius impossibles.



                        Cada segon és un any.

                        Cada instant esdevé mític.

                        Barrant el pas a la tristor.

4 comentaris:

  1. No hay mejor sensación que la certeza de cerrarle el paso a la tristeza.
    Y mirar con ojos de niño... (suspiro)

    Abrazo otoñal.

    ResponElimina
  2. Sembla que aquestes paraules amaguen unes ganes enormes de viure el moment.

    ResponElimina
  3. La innocència de quan érem menuts ha de ser l'única cosa que no ens podem permetre el luxe de perdre-la. Encara em trobe, als meus 23 anys, tenint comportaments més característics de l'adolescència, per exemple.

    Això sí, quan ens hem de posar seriosos, ens posem!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Mai, en segons quins aspectes, per molts cops me mos doni la vida, hem de perdre la innocència, no hauríem de deixar de ser nins, d'il·lusionar-nos. Preciós poema! Enhorabona una vegada més per lo bé que escrius, de debò ;)

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...