diumenge, 18 de desembre del 2011

Les velletes de la Penya Roja/Enric Valor.

 


Tenia ganes de rellegir algunes de les Rondalles Valencianes d´Enric Valor. Vaig trobar un exemplar d´esta llegenda i vaig decidir començar per ella. Ara que sembla que "l´element valencià" està cada vegada més diluït, és un bon moment per reivindicar-lo amb més força que mai.

  Dues velles que viuen aïllades a una caseta de la Penya Roja, en temps del Regne de València,  s´assabenten de la proximitat del príncep reial, que està de cacera per la zona. Una d´elles veu l`oportunitat de la seua vida i demana a l´altra velleta que es fique un dit a la boca i el tinga allí tot el temps que siga possible. Quan arriba el jove a la casa, aconsegueix fer-li creure ensenyant-li només el dit que es tracta d´una jove de quinze anys i que no pot ensenyar el seu rostre fins el casament. El príncep ple d´emoció se l´endu al palau reial i es casa amb ella, la velleta astuta acoseguiex les joies que volia i es desentén de la seua germana pensant que esta moriria quan el príncep s´assabentara de la realitat.
   Per una serie d´encanteris (parlem d`una llegenda) la vella que s´acabava de casar es converteix en una bonica jove mentre que la que en principi semblava més astuta paga car el seu engany.

6 comentaris:

  1. Eché de menos el castellano upssss, menos mal que el traductor que google nos pone sirve para algo. Un beso

    ResponElimina
  2. Hay una leyenda muy parecida, pero inglesa, ¿no? Con el Rey Arturo incluido y toda la cosa :D


    Te quiero, Jordi.

    ResponElimina
  3. Les llegendes sempre són boniques de llegir i si les escriu l’Enric Valor segur que són una joia. Vaig descobrir l’autor aquest estiu i en vaig quedar fascinada.

    ResponElimina
  4. En la madrugada de hoy encontré en el canal de Disney "Blancanieves...", y pese a que pretendí mirarlo desde un análisis cinéfilo si se quiere, compararlo como 1º largometraje animado con el 50º que fue "Enredados"; no pude. Otra vez me quedé dándole vueltas al asunto de príncipes y princesas. Me sentí tan torpe al saberme tan afectada por la ficción durante tanto tiempo.
    No sé si tengo cura, si la aceptaré o preferiré seguir así como estoy.

    Hmm, nada tiene esto que ver con la reseña, ¿no? Es que leí princesa y ya me trastorné!

    :P

    Un abrazo ¿majestuoso?

    ResponElimina
  5. Trobo molt encertat la intenció de voler recuperar el que nomenes com "element valencià", i més encara en un País amb tanta història.

    Pel que fa la història, sembla d'aquells contes de "pícaros".

    ResponElimina
  6. Bona rondalla! Molt bé que les rellegeixis. És com un toc, aquest post, amb el que m'adon que jo fa temps que no he llegit cap rondalla mallorquina... :S

    ResponElimina

Passava per ací...

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...