Ella trobava a faltar els temps en què ho era tot per ell,
aquells breus instants on el món es reduïa a aquelles caminades pel passeig.
Ara la llibertat és una paraula d`arrels amargues i significat incert,
un diumenge etern de tardor disfressat d’impulsiva joventut.
Simplement preció! Dius molt en molt poc. M'ha arribat... Enhorabona, te felicit pel post! :)
ResponEliminaUna abraçada!
Nou aire :)
ResponEliminaDesprés de tantes ressenyes per fi has tornat a posar un escrit de collita pròpia, que per cert, te'l felicite.
No sé per què se'ns dóna tan bé sempre escriure sobre moments trists o de malenconia.
Una abraçada :)
A banda d'aquesta, he llegit les altres parts i m'encanten! En vull més :)
ResponEliminabuff
ResponEliminaara mateix tinc la pell de gallina, molt bonic!!!
Moltes gràcies pels comentaris tan amables, en realitat este verset va nàixer en escolar un lamentament d´una persona coneguda.
ResponElimina