NO T`ESTIME
Potser no t´estime com voldria estimar-te
i el temps, cercador de nostàlgies,
m’ha tornat a trair.
Potser no tinga respostes per a explicar els silencis,
les evasions injustificades,
les fugides gratuïtes.
I malgrat tot em quedaré,
com el guardià de l’última frontera,
com la paraula que mai serà dita,
com el record que romandrà fins el darrer sospir.
Què bonic! M'ha encantat!
ResponEliminaPreciós.
ResponEliminaM'apassiona la facilitat i senzillesa que teniu alguns per fer poesia.
Una abraçada.
M'ha agradat aisxò de "...i malgrat tot em quedaré".
ResponEliminaHa estat una bona experiència llegir aquest petit poema.
M'encanten els teus poemes! Aquest l'havia llegit i ho he tornat a fer encantada! Hi ha tant sentiment que emociona a qui els llegeix. Almenys a mi sí me passa.
ResponEliminaEse es el problema: quedarse.
ResponElimina:/
Abrazo caluroso de un verano que me devolvió del mar.
Ayssss, tus palabras que siempre nos llegan al corazón.
ResponEliminaTe quiero, Jordi adorado.
Petonets.
És important que et quedis... pot haver-hi una altra oportunitat !
ResponElimina