Cada vegada m`agrada més llegir a este escriptor japonés. La solitud de nou és el tema fonamental. Tres personatges se senten absolutament solitàries, en el seu món particular, enmig de milions de persones. El protagonista, un jove mestre de primària està enamorat de manera platònica, de Sumire, una jove aprenent d`escriptora, dinàmica i imaginativa. Ella veu en ell l`amic inconcidional, però no un amor de parella. Rememorant els silencis japonesos, ell no li dirà mai res, però romandrà sempre al seu costat, escoltant-la i atenent-la.
El destí vol que Sumire s`enamore de Miu, una dona major que ella però que tampoc no pot tornar-li l`amor en igualtat de condicions.
L`acció es trasllada a una illa grega, Sumire es perd sobtadament i el seu enamorat va a buscar-la. Descripcions oníriques i móns paral·lels; què fer quan sentim que el món no és el nostre lloc, o millor dit, no té lloc per a nosaltres?, almenys este món.Els personatges busquen una realitat impossible, encara que es dessitge, per això miren més enllà d`allò que els altres veiem.
Altament recomanable per aquells qui s`han llegit Tòkio Blues (la seua novel·la més coneguda) i els va agradar i per a tots qui vullguen explorar el formidable món de Murakami
Ja fa mesos que vaig llegir-me´l i el cert és últimament no ressenye les meues lectures, aniré a poc a poc. No comentaré la trama d´estes dues primeres parts, tant sols diré que es tracta de Murakami 100% amb l´afegit d´un cert element fantàstic o de ciència ficció.
Si m´agrada Murakami és fonamentalment per la melangia brutal que tenen els seus personatges, un dessassosec permanent buscant la persona de la seua vida que tot i estar a prop mai aconseguiran. En este cas Tengo i Aomane són dos joves amb un una infantesa desarrelada i trista, cadascú amb la seua particular circumstància. Ara, ja adults Tengo fa de professor d´acadèmia amb aspiracions d´escriptor mentre que Aomane és una assassina de maltractadors. Els dos tenen una vida insatisfeta i plena de preguntes sense respostes. En el cas de Tengo apareix Fukaeri, una adolescent misteriosa que ha escrit un estrany llibre, a tengo se li encarrega la reescriptura d´eixe llibre i descobreix el món fosc d´on procedeix la xica.
Els camins de Tengo i Aomane va apropant-se progressivament, apareix el món de les sectes destructives i de fenòmens sobrenaturals en termes de bé/mal. Arribarà un moment en què Aomane sabrà que aquell xic que recordava del seu passat, aquell que una vegada, un instant, li va fer sentir bé, és Tengo, i lluitarà per retrobar-se amb ell. Ja estic llegint-me la tercera part.
Murakami sempre fa reflexionar sobre les possibilitats de la vida i sobre el que podia haver sigut i no ha passat finalment, Els seus personatges pateixen d`incomunicació profunda i d`un anhel de buscar alguna cosa, el pitjor és que no saben què exactament.
Amb estes constants, només he de dir que esta novel·la m`ha agradat tant com les altres, de nou l`amor predomina sobre tots els altres sentiments.Hajime, des de ben jovenet, té una amiga, Shimamoto, amb problemes de salud i molt introvertida. Els estudis separen les seues vides, però el protagonista no l`oblida i no pot estimar ningú més, de fet fa mal a una xica que l`estima durant l`època de l`institut.
Finalment i després d`una dècada en què veu passar per davant la vida sense viure-la, aconsegueix l`estabilitat amb una dona, gràcies al pare d`ella es converteix en un empresari d`èxit de dos clubs de jazz.
L`atzar fa que el quasi oblidat amor d`adolescència torne a aparéixer i desencadene un forta crisi. Shimamoto s`ha convertit en una dona misteriosa i hermètica. Ell estima la seua dona, però no aconseguiex dominar l`atració respecte a la reapareguda.
¿Deixar-se dur pels sentiments encara que facen mal a persones que ho han donat tot per ell, o conservar una vida tranquil·la i estable?. Acò ens planteja este llibre que els seguidors de l`escriptor japonés gaudiran fins el final.
Murakami siempre hace reflexionar sobre las posibilidades de la vida y sobre lo que podía haber sido y no ha ocurrido finalmente. Sus personajes sufren de incomunicación y de un anhelo de buscar algo, lo peor es que no saben qué buscan exactamente.
Con estas constantes, únicamente he de decir que esta novela me ha gustado tanto como las otras, de nuevo el amor predomina sobre todos los otros sentimientos. Hajime, desde bien joven tiene una amiga, Shimamoto, con problemas de salud y muy introvertida. Los estudios separan sus vidas, pero el protagonista no la olvida y no puede querer a nadie más, de hecho hace daño a una chica que le quiere durante la época del instituto.
Finalmente y después de una década en la que ve pasar por delante la vida sin vivirla, consigue la estabilidad con una mujer, gracias al padre de ella se convierte con un empresario de éxito de dos clubs de jazz.
El azar hace que el casi olvidado amor de la adolescencia vuelva a aparecer y desencadene una fuerte crisis. Shimamoyo se ha convertido en una mujer misteriosa y hermética. El quiere a su mujer, pero no consigue dominar la atracción respecto a la reaparecida.
¿Dejarse llevar por los sentimientos aunque hagan daño a personas que lo han dado todo por el, o conservar una vida tranquila y estable?. Ésto nos plantea este libro que los seguidores del escritor japonés disfrutarán hasta el final.
Música preferida del protagonista citada al llarg de tot el llibre
Igual que ens pot agradar un estil de música, un estil de vestir o fins i tot un estil de comportament, m`agrada l`estil de Murakami, tot el que escriu, totes les seues obres. Alguns que s`havien llegit este llibre m`havien dit que no està a l´alçada d`altres com "Tòquio Blues". Únicament he de dir que l`he gaudit de principi a fi, i en tot cas, com llig per a divertir-me i entretindre`m, no tinc la necessitat de comparar.
Tota la trama ocorre en una única nit. La protagonista, la Mari no vol tornar a casa per diversos motius, i ha decidit quedar-se a llegir tota la nit a una cafeteria, allí es troba amb el Takahashi, un jove músic que va conéixer fa temps. Este jove també coneixia a la germana de la Mari, l`eri, qui de manera sorprenent dorm des de fa dos mesos de manera voluntària, fugint de tot.
La Mari és una jove en certa manera acomplexada per la bellesa i la popularitat de la seua germana i xerrant amb el seu jove acompanyant exerceix una mena de teràpia que li fa vore les coses de una altra manera, ni que siga parcialment. De manera simultània, l`autor ens descriu una part de la vida nocturna de Tòquio amb diverses trames secundàries que afegeixen interés i amb personatges força interessants. Qualsevol persona en qualsevol situació és capaç de soltar un discurs filosòfic.
Com en algunes obres de Murakami, també hi ha una part onírica i subjectiva. En definitiva, estil Murakami al 100%. Conversa de l`obra feta per seguidors de l`autor (en anglés).
Buscant llibres per a llegir-me durant el període de vacances, vaig vore exposats molts llibres d´un mateix autor, Haruki Murakami". En eixe moment, vaig recordar que un amic i una companya de feina me l´havien recomanat tot advertint-me que es tracta d´un autor extremadament intens amb unes històries que t´atrapen i amb uns personatges autodestructius. De tots els que vaig vore, vaig comprar-me "Tòquio Blues"
La veritat és que vaig alegrar-me de la meua decisió des del principi. Tracta dels anys universitaris de Toru Watanabe, un jove enamorat de Naoko, xica pel seu torn absolutament desfeta després de la mort del seu nòvio de l´institut. En estos anys de total desinterés pel que passa al seu voltant, coneix a Midori, una jove que fa que prenga un nou interés pel gènere femení pèrò sense oblidar a Naoko qui amb problemes creixents, vol fugir d´un món en el que no troba lloc.
Poc personatges per a una novel·la redona, que enganxa des del principi i que endinsa en el món del Tòquio dels anys 60, amb moltes referències literàries i musicals.
La xarxa està plena de referències a esta novel·la. S´està fent una pel·lícula en Japó que serà estrenada este any.
Apareixen lectures de fragments del llibre en molts idiomes i moltes adaptacions i recreacions fetes per seguidors de Murakami.
Durant tot el llibre és recurrent la referència a una cançó dels Beatles, Norwegian wood (nom original del llibre),és inevitable buscar-la i repetir-la mil vegades en el cap.
