Este llibre és de l`any 1986 i ha esdevingut un clàssic amb moltes edicions, una de les últimes ha caigut en les meues mans. És un cant a la normalitat i a l`amor, a l`acceptació de l`altre tal i com és. Són désset cartes que l`escritor dedica a la seua filla Olga qui pateix Síndrome de Down.
L`autor explica aquella època en què eren anomenats "mongòlics" i pràcticament havien d`estar amagats, sempre víctimes de mirades alienes. Però ell no ho veu així, explica com se sentiren al principi en trindre una filla amb eixes característiques i també explica d`una manera tan emotiva la bendició que per a ells ha esdevingut aquesta xiqueta. Tracta d`explicar-li a la seua filla que les seues dificultats són merament intel·lectuals i no "d`ànima o esperit" , perquè és una persona molt més clara i centrada que la majoria que no tenen esta síndrome. Assenyala també que aquesta deficiència intel·lectual es veu acompanyada per "l`afectuositat, la bondat d`ajudar i la capacitat d`alegria".
En definitiva són les reflexions serenes d`un pare amb una filla diferent que l`estima tal com és, i que malgrat un cami dur, tracta de desdramatitzar la condició d`Olga. Progressa dins de les seues possibilitats, estima i dóna felicitat a qui l`envolten.
Libro que trata de las reflexiones en forma de cartas a su hija Olga con Síndrome de Down, explica las dificultades iniciales (fundamentalmente sociales) y la bendición que para ellos ha sido su hija. Un canto al amor y la normalidad. Las deficiencia es únicamente intelectual, no afectiva, y como a todos, sus padres le ayudan a progresar dentro de sus posibilidades, porque a fin de cuentas: ¿qué es ser "normal"?.
