Este llibre és de l`any 1986 i ha esdevingut un clàssic amb moltes edicions, una de les últimes ha caigut en les meues mans. És un cant a la normalitat i a l`amor, a l`acceptació de l`altre tal i com és. Són désset cartes que l`escritor dedica a la seua filla Olga qui pateix Síndrome de Down.
L`autor explica aquella època en què eren anomenats "mongòlics" i pràcticament havien d`estar amagats, sempre víctimes de mirades alienes. Però ell no ho veu així, explica com se sentiren al principi en trindre una filla amb eixes característiques i també explica d`una manera tan emotiva la bendició que per a ells ha esdevingut aquesta xiqueta. Tracta d`explicar-li a la seua filla que les seues dificultats són merament intel·lectuals i no "d`ànima o esperit" , perquè és una persona molt més clara i centrada que la majoria que no tenen esta síndrome. Assenyala també que aquesta deficiència intel·lectual es veu acompanyada per "l`afectuositat, la bondat d`ajudar i la capacitat d`alegria".
En definitiva són les reflexions serenes d`un pare amb una filla diferent que l`estima tal com és, i que malgrat un cami dur, tracta de desdramatitzar la condició d`Olga. Progressa dins de les seues possibilitats, estima i dóna felicitat a qui l`envolten.
Libro que trata de las reflexiones en forma de cartas a su hija Olga con Síndrome de Down, explica las dificultades iniciales (fundamentalmente sociales) y la bendición que para ellos ha sido su hija. Un canto al amor y la normalidad. Las deficiencia es únicamente intelectual, no afectiva, y como a todos, sus padres le ayudan a progresar dentro de sus posibilidades, porque a fin de cuentas: ¿qué es ser "normal"?.
El vaig llegir fa anys ja, però recordo com em va agradar i a estones emocionar. És un llibre d'una gran tendresa.
ResponEliminaGràcies per recordar-me'l!
Debe ser un libro fascinante y triste a la vez, no? Te hace pensar como uno a veces se queja de pequeñeces y hay cosas muchísimo más importantes como el amor, el afecto, el ser generoso y solidario con el prójimo. Un libro lleno de enseñanzas me imagino. Como Susana Tamaro, no?
ResponEliminaGracias por la síntesis en castellano, igual traté de leerla en catalán… je
Besos
Un libro que debe leerse.
ResponEliminaSiempre muy buenas tus sugerencias.
Un abrazo!
Un gran home el senyor Espinàs, durant anys el vaig llegir diàriament a l'Avui, un llibre emotiu i important, també socialment ,el seu ,dedicat a la seva filla,ara és més "fácil" hi ha més recursos, més visibilitat...durant molt temps els nens "diferents" eren nens amagats, no hi havia escoles ni progrés possible ni atencions específiques ...I el bo de L'Espinàs va contribuir a fer més entenedor el món dels infants amb síndrome de Down.
ResponElimina¡Se nota que está muy ineteresante, Jordi! Trataré de conseguirlo acá en México. Ya voy a tener más tiempo para leer, ¡por fin!
ResponEliminaMuchísimos besos, y un abrazo inmenso, my love.
Un llibre emotiu i ple de sensibilitat. Sempre m'ha agradat aquest escriptor, els seus articles i les seues reflexions. Molt bona ressenya!
ResponEliminaLa veritat es que es molt penós que fins i tot ara encara existeix gent que tracta de "mogólics" a les persones amb síndrome de Down. Els diálegs entre pare i fill acostumen a ser de vocabulari simple pero idees molt complexes, d'aquestes constructives, m'agrada que recomanis aquest llibre :)
ResponEliminaHola!
ResponEliminaGracias por tu recomendación del libro. Te hace pensar en lo mucho que nos quejamos y lo poco que a veces nos paramos a pensar en las cosas importantes como son el amor y ser generoso.
Besos,
Tessa
Fa temps que el vaig llegir. Em va impressionar molt. El recordo vivament. Per la tendresa i l'autenticitat que en vessa.
ResponEliminapetonets i bona Pascua!
;)