Ara
Ara que em sent fort
i
el meu cor badat
s´ha acostumat a caminar
entre solcs i bassals,
és el moment d‘aturar-me
i gaudir de l‘ombra
d‘un vell roure,
mentre el vol de les oronetes,
angulós i trepidant,
em distrau del lent
pas de les hores.Jordi Guerola
Del poemari inèdit (Tardor als dits)
