Una de les coses més complicades a València és voler viure en valencià el 100% de temps, més que complicat diríem que és impossible, i no vull entrar en este post en assumptes de mena nacional, estatal o regional, encara que pot estar relacionat, ara només parle de com pot ser que els valencians no podem viure normalment en valencià a la nostra terra. Tots coneguem els fets històrics que ens han dut a ser una Comunitat bilingüe, i partim del fet que les dos llengües són oficials i per tant hauríem de poder usar qualsevol de les dos sense cap dificultat. Com a individu parlant de valencià i que l´estima, tinc sovint problemes amb el meu nom (que està oficialment en valencià), és traduït, mal pronunciat o em pregunten si sóc d´una altra part, veig perplex com valencianoparlants entre ells parlen castellà, ja que moltes vegades és la llengua en què parlen dos persones que no es coneixen i veig com la meua llengua està practicament fora de la circulació, premsa, tv, cine i un llarguíssim etc llevat d´excepcions que semblen miracles.
L´assumpte és complicat, el ciutadans concienciats en este sentit hem d´aplicar actuacions individuals a la nostra vida quotidiana encara que ens semblen mínimes, perquè moltes xicotetes voluntats poden esdevindre alguna cosa més gran. Des que vaig decidir fet totes les entrades del meu bloc de llibres en valencià he perdut més del 50% de les visites i molt encara més dels comentaris, tot i posar una aplicació de traducció. És una cosa que esperava i que no em preocupa. No és un gran merit per la meua part ja que és una acció insignificant i sense cap conseqüència, però ¿ i si tots els bloquers valencians escribírem els nostres blocs en valencià?. Esta és una de les accions que he aplicat a la meua vida individual, coses que abans ni em plantejava ara les veig llògiques i indispensables. Hi haurà llum al final del túnel?
Una reivindicación valiente. Yo sigo pasando por aquí -menos, es cierto- y tengo que hacer un esfuerzo mayor por entender bien qué dices. Pero estos pequeños gestos nos hacen grandes. Petons!
ResponEliminatrobo que has fet molt bé, la llengua pròpia i cultural ha de ser lliure...i el bilingüisme ha estat imposat a copia d'anys d'ostracisme i de negar l'educació en la llengua ...endavant!
ResponEliminaNo cal dir que et recolzo totalment. Si nosaltres mateixos no parlem o escrivim en la nostra llengua... qui ho farà?
ResponEliminaT'escric des de Barcelona, i per tant, entenc al 100% el que sens i el que dius.
ResponEliminaJa també tinc el meu bloc només en català (i amb facilitats per traduir) i és així per voluntat pròpia.
Diuen què, de mica en mica s'omple la pica!