HAN TORNAT
Han tornat els moments d’estima punyent
. De paraules fàcils i somriures gràcils.
De moviments estudiats.
Ara mires tot amb ulls de nen
i canvies els noms a les coses
per adjectius impossibles.
Cada segon és un any.
Cada instant esdevé mític.
Barrant el pas a la tristor.
No hay mejor sensación que la certeza de cerrarle el paso a la tristeza.
ResponEliminaY mirar con ojos de niño... (suspiro)
Abrazo otoñal.
Sembla que aquestes paraules amaguen unes ganes enormes de viure el moment.
ResponEliminaLa innocència de quan érem menuts ha de ser l'única cosa que no ens podem permetre el luxe de perdre-la. Encara em trobe, als meus 23 anys, tenint comportaments més característics de l'adolescència, per exemple.
ResponEliminaAixò sí, quan ens hem de posar seriosos, ens posem!
Una abraçada!
Mai, en segons quins aspectes, per molts cops me mos doni la vida, hem de perdre la innocència, no hauríem de deixar de ser nins, d'il·lusionar-nos. Preciós poema! Enhorabona una vegada més per lo bé que escrius, de debò ;)
ResponElimina