Llejtos, pobres i roïns/Llevant. U. E

No sóc especialment futboler ni deixe res que haja de fer per vore fútbol, de tant en tant vaig al camp i alguna vegada veig algun partit per televisió. Pense que el futbol i els futbolistes estan sobrevalorats, fins i tot que ocupen massa temps a les notícies i als diaris i que no deixa de ser un passatemps al qual se li ha donat un relleu excessiu.

Dit açò, comentaré que les meues arrels familiars provenen dels poblats marítims de la ciutat de València i que tota la meua herència futbolística pertany al Llevant. Em recorde de xicotet anant a escola amb la samarreta blaugrana, com el meu iaio patern m´explicava antigues batalletes ocorrides en el mític camp de Vallejo i partits amb membres de la família ja l´estadi actual, a 2a B i fins i tot a 3a divisió.

Des de la distància que provoca actualment en mi el món del futbol, que un equip modest, amb majoria d´aficionats de barri, treballadors i amb un jugadors que són els pobres dels pobres dins el món del futbol professional, guanye a un dels suposats millors equips del món, amb un pressupost 24 vegades superiors i amb jugadors que admeten que són bonics,rics i virtuosos em fa sentir que de tant en tant, el modest, l´humil pot tindre el seu lloc. Anit vaig anar-me´n un poquet més satisfet del normal a dormir, amb mig somriure. Després hui ja han vingut les presses i les acceleracions quotidianes, però açò ja és un altre tema.