Com no vaig sobrat de temps, trie els llibres amb prou minuciositat,i no els llig si no estic quasi segur de que m´agradarà, per això pràcticament totes les meues ressenyes són positives. Després d´haver vist FIRMIN diverses vegades a la prestatgeria d´aquella llibreria que miraculosament encara està oberta i de resistir-me a comprar-lo, vaig decidir-lo llegir, animat per algunes opinions favorable que havia vist a la xarxa. Lamente dir que esta vegada el llibre no m´ha enganxat el més mínim, cosa que pràcticament no em passa amb cap llibre, possiblement l´època personal o les meues circumtàncies no m´han fet apreciar la trista però profunda vida d´este ratolí.
Firmin es queda sol, la seua família desapareix i ell en solitari explora cada dia les entranyes de la vetusta llibreria on habita. Descobreix els llibres i li agraden tant que se`ls menja després de llegir-los. Podríem dir en este sentit que és un llibre on es lloa la bona literatura. Per altra banda apareixen les històries de dos personatges més un escriptor i el propietari de la botiga.
No faré una anàlisi exhaustiu per a Firmin, espere en un temps tornar-me´l a llegir i potser el meu comentari siga més interessant i profund.
PD. Darrerament he estat perdut en la buidor mental, així que demane disculpes per no visitar els blocs amics ni fer comentaris, intentaré solucionar-ho pròximament.
No és dels millors llibres que he llegit, però si que en guardo alguns bons records, entre ells la frase que tinc penjada sota el meu nom del blog.
ResponEliminaVaig comprar el llibre a la meva filla però jo el vaig llegir primer. Al final se’m va fer una mica pesat, però el vaig desgranar a trosset i a trossets em va agradar. Posats a triar de l’autor és millor “El crit del peresós”, és més original i divertit, encara que al final també decau una mica.
M'agrada això de menjar-se els libres.....
ResponEliminaA todos nos ha pasado eso del vacío mental, guapo. Aquí seguiremos con ansias de leerte cuando lo necesites.
ResponEliminaPetonets y mucho cariño.
Aquests estats mentals són passatgers. Que et recuperis aviat!
ResponEliminaNo he llegit el llibre, però pel que expliques no em faig gaire a la idea que més enllà de la idea original del ratolí hi haig alguna cosa més. Alguna cosa més que això que dius de les lloances a la bona literatura.
Es un libro que según lo vas leyendo parece raro (a mi me desconcertaba que el protagonista fuese una rata), pero que cuando posteriormente lo comentas con la gente empiezas a descubrir detalles y partes de la historia que no están nada mal.
ResponEliminaUn abrazo