L´EDAT D´OR/FRANCESC PARCERISAS

Comentaré de tant en tant alguns llibres de poemes que considere interessants de tots els que vaig llegint. El títol "l´Edat D´or" (Quaderns Crema 1983)marca el tema principal de totes les composicions: la fugacitat del temps, però amb aquesta fugacitat l´autor no s´angoixa sinó que la mira amb distància i convida a gaudir del xicotets moments de felicitat que ens ofereix la vida.
Posarem alguns del poemes d´este llibre:

MATÍ AL BAR
S'han vist sovint al bar,
a les hores de sol del migdia,
quan l'enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l'abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.

El poeta prensencia la timidesa d´una parella i mitifica la distància.


PLUJA
Quan ja ens avesàvem al bon temps
congries la tempesta, pluja sobtada,
i enmascares d’ombra la campana del cel
tallant-li a la tarda els seus colors.
Però tot diu que aquest aiguat inclement
que regalima i creix, i sembla un riu
arravatat i furient que tot ho nega,
potser durarà uns instants, només.
Així vols recordar-nos que tot mor,
que encara que la vida sigui benigna
com aquesta estantissa xafogor de plom
també les passions s’esvaeixen, furtives.
Que aquest xàfec lletós, fred, gris,
abans que el dia fosc s’ajaci
serà la gota suspesa del fullam convuls
on veurem, nítida sota la claror que mor,
la fragilitat del temps que ens arrossega.

Fugacitat del temps, per este motiu s´ha d´aprofitar el present.

Triomf del present
Després de tants d’anys, de tant de temps,
han tornat a cercar-se en aquesta ciutat
plena de records gairebé oblidats.
Han tornat a cercar-se sense saber per què,
delerosos de reviure la joia
d’uns anys fatalment perduts.
I en aquesta cambra, vulgar en tot,
d’antuvi amb reserva, meravellats després,
han tornat a descobrir allò
que creien ofegat pel seny impúdic.
Ja res no els importa.
Han romàs tancats, closes les persianes,
vivint a deshora, menjant de nits,
com si, de debò, s’acabessin de conèixer.
I mentre riuen i s’estimen
van gravant, amb el foc de l’amor
que de nou els ha lligat, cegament,
a despit del curs fatal del temps
–a despit de la por i de l’experiència-,
aquest triomf exuberant del present,
un goig que ja mai més no podrà exhaurir-se.

El poeta relata com dos persones deprés de molt de temps perdut, es retroben i s´estimen cegament, aprofiten el present, la nova oportunitat.

En definitiva, un poemari que es pot llegir tot d´una i que deprés convida a assaborir cada composició de manera individualitzada en qualsevol moment, convé tindré´l ben propet.