Es tracta d´un breu llibre intel·ligent que no deixa de ser un joc que palnteja l´escriptor. Tracta sobre el "Cas Vasanpeine". Alberto Manguel s´inventa un personatge del segle XIX francés, uns curiosos fets i unes investigacions fetes per diversos suposats autors. Això és este llibre, una investigació sobre la vida d´Anatole Vasanpeine. Este personatge tenia una particular qualitat "el blasó", és a dir que era incapaç de perbece i per tant de gaudir de qualsevol cosa en el seu conjunt i només trobava el plaer en les parts. Així per exemple un cos humà el deixava indiferent mentre que un dit li producia unes sensacions inexplicables, també li passava açò amb les coses quotidianes, d´una camisa no percebria el conjunt sinó un detall del dibuix o un fil de color diferent a la resta.
Esta síndrome junt a la seua professió d´encarregat d´una casa de banys el du a fotografiar als seus clients per parts i a endinsar-se en un complicat món fragmentat.
Curiós llibre de principi a fi.
PD: A partir de hui este blog únicament farà les seues entrades en valencià.
Pel que contes sembla un llibre molt recomanable, gràcies!
ResponEliminaPel que expliques, sembla la crònica d’un ésser desgraciat per tenir un do especial. Aquell que el va percebre la realitat d’una manera diferent, en el seu cas, fragmentada.
ResponEliminaSembla un exercici molt interessant. Un ésser imaginari envoltat d’aparença de realitat de tal manera que al final no sabem el que és real i el que no.
Quantes vegades “els diferents” són apartats o viuen apartats voluntàriament de la resta per mor d’aquesta peculiaritat. Normalment són històries tristes, “la bella i la bèstia”, “Frankenstein”...
Elfeelang: És recomanable per a qui busque coses que se n´isquen de la literatura convencional, està pru interessant.
ResponEliminatrt2009: És cert, el tema de la diferència no es perdona.
Sembla un llibre curiós, com el fet de gaudir de les parts sense veure o considerar el conjunt. A vegades si paréssim esment en les parts valoraríem el conjunt d'una altra manera, seriem més positius.
ResponEliminaM'agrada la FD.
Una de mis tesinas de fin de carrera fue con Manguel. Creo que sólo por eso lo aprecio.
ResponEliminaAbrazo de domingo frío, muy frío y demasiado domingo.
Oh, oh. ¿Y ahora cómo te voy a entender, Jordi? :(
ResponEliminaPetonets al cubo.
Mariana, he puesto arriba a la izquierda bonotes de traducción, al apretarlo se traduce toda la página, la taducción es la de google, la misma que utilizaba antes para pones bilingües los escritos. Petonets :)
ResponElimina¡Gracias por responder, amiguito!
ResponEliminaPrimero que nada: sí, la foto que te gustó en mi Blog, es mía :)
Y segundo: la despistada de mí no se había dado cuenta de los traductores. Eso lo hará mucho más fácil. Gracias.
Por cierto: ¿qué te hizo tomar la decisión de ahora sólo publicar en valenciano?
Petonets mil.
Jo també m'havia fixat que ara només escrivies en valencià ans d'arribar a la post data. La veritat és que sempre he pensat que s'ha d'escriure en la llengua que es pensa. Com a molt, al Twitter també ho pose en anglès.
ResponEliminaHe d'agafar la barra de l'esquerra i mirar els autors que m'interessen per començar a buscar llibres que encarregar per internet...
Estiu deliciós per a tu :)
Fantàstica ressenya, monolingüe :). me l'apunte, però ja tinc una llista molt feixuga. Que hi farem!!!
ResponEliminaB7s