Visca el núvol que acull
les gotes que plouran
i trobaran habitatge
en mi!
Visca la llum que
em cega
i no em deixa veure
l`espai abismal
esdevingut entre nosaltres!
Mullat i cec,
avance amb la certesa
d`haver emprès el camí
cap a una cerca eterna.
Jordi Guerola
photo credit: Marce
i com diria Martí i Pol ... tot és camí des d'ara
ResponEliminaSí Xelo, tots menys quedar-se quiets. Besets.
EliminaVeritablement, la cerca és constant, malgrat que sempre caminem camins d'incertesa.
ResponEliminaCert, novesflors, mai s`atura
EliminaPotser, capficat per la recerca, cauràs en aquest espai abismal, si la llum no te'l deixa veure...
ResponEliminaBona nit.
I tant M. Roser, eixe és el perill, no eixir mai del laberint. Una abraçada.
EliminaEstar enlluernat és molt productiu, tant com mullar-se amb la pluja de la vida.
ResponEliminaI tant, Helena, és la vida mateixa
Eliminabon poema Jordi! la cerca i el bucle són eterns
ResponEliminaGràcies Elfreelang, eixa era la idea
EliminaAvançar amb certesa és bo...
ResponEliminaM'agrada
Gràcies Guspira!
ResponElimina