Sunset Park/Paul Auster

Típica història de Paul Auster, ambientada a Nova York, retracta personatges amb un passat fosc que decideixen donar a les seues vides una altra oportunitat.

Miles va estar involucrat en un accident familiar de conseqüències dramàtiques. Va decidir deixar-ho tot i fugir a l`altra part del país. Allà recobra la calma i coneix l`amor però un amor prohibit per raons d`edat, així que mentre que passa el temps torna a Nova York. Mentre tracta de reconciliar-se amb els seus familiars viu en una pis ocupat habitat per diferents personatges i cada personatge posseït per una història plena de contradiccions i mancances.

El barri de NY, la vida bohèmia, la descripció de llocs i personatges incapaços de comunicar allò que senten...
Auster en estat pur.

Caterina Cortès/Dos dies a Barcelona

Ací teniu l`enllaç a la pàgina del llibre.

Absolutament recomanable.

Lenny Kravitz/Visca l`amor!

Un que ja comença a tindre un certa edat, pensava que aquells records que sempre queden, moments puntuals de qualsevol tipus que sempre estaran presents; converses, petons, pel·lícules, amics, etc, pertanyen a la joventut, a un temps passat on qualsevol cosa era possible en qualsevol moment. Feliçment m`equivocava.

Dimarts passat en principi anava a ser un dimarts qualsevol, feina i running. A última hora i sense pensar-ho massa em vaig trobar al velòdrom Lluís Puig de Benimàment (al costat de València) al concert de Lenny Kravitz. Tot i que coneixia a este cantant, tinc per casa alguns discos seus, no em considerava com un fan incondicional, ara la cosa ha canviat perquè va ser una experiència musical increïble.

Era entre setmana, el velòdrom no estava ple, però allí dins, un grapat de musics feren que unes 3.000 personetes s´oblidaren de tot i sentiren durant dues hores l´energia poderosa que té el treball quan es converteix en passió.

Premi Liebster

Tomàs del bloc MOSAIC, un interessantíssim bloc amb reflexions d´actualitat molt ben documentades, m´ha atorgat un dels 5 premis Liebster que li corresponien.

Aquest, és un premi que reps d’algun bloc que creu que te’l mereixes, i llavors cal que passis de premiat a jurat, tot seguint les següents normes:




1.- Copiar i enganxar el Logo del premi al Bloc, i enllaçar al Blocaire que te l’ha atorgat.

2.- Nominar els teus 5 Blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el premi.

3.- Demanar i esperar que aquests Blocaires passin el guardó a d’altres 5 Blocs.


Els meus 5 blocs són els següents:

1. Un rebost de paraules, bloc on Xelo Llopis posa les seues magnífiques poesies.
2. Noia de poble a la ciutat, els pensaments d`una estudiant valenciana compromesa amb les seues idees i amb la seua terra.
3.3. Sol de mitjanit a Reykjavík un altre bloc valencià de poesia lluita i reflexió.
4. La entropía de Vero, fantàstic bloc de ressenyes de llibres.
5.Una cosa molt gran en una de molt petitaBloc en el qual Helena Bonals analitza subtilment poesia.

Cançoneta/Fuig amb mi

Fuig amb mi, agafem la drecera,
escapem d´este maleït món.
Trobarem, la pau en el camí,
la lluna de paper,
parlant de pell a pell.
I sentirem, com ens colpeja el vent
creant un nou record
amb un cel diferent.


Ja fa temps, que em sent com un estrany,
perseguit per dies sense fi.
Jo no vull, quedar-me sempre ací
un membre del ramat
que no veu més enllà.
Per això, ací tens el meu braç
no tingues cap temor
jo t´estaré esperant.

Subspicàcies/Poema

Subspicàcies




A les palpentes cercaves excuses
com qui sap que tot està perdut.
I t’amagaves en racons inexpugnables
tot confiant no ser descobert.

Però arribà el dia temut
i vas haver d’obrir el cor de bat a bat.
Vingueren els dies de les promeses incalculables,
de les convencions establertes,
de les fases del trobar.

Ara romàs en silenci
esperes perdre`t de nou.

Ardor guerrero/Antonio Muñoz Molina

L´experiència vital de cada persona pot influir en la recepció i assimilació d`alguns llibres. Al meu parer, este n´és un exemple clar. Per determinades circumstàncies vaig fer el servei militar, tot i que a última hora i de ben majoret. Les experiències que han quedat d´aquella vivència (de tot tipus), mai podran borrar-se de la meua conciència. Si hi ha alguna cosa de la qual dos hómens poden parlar sense parar és del servei militar. El llibre de Muñoz Molina tracta precisament d`això: del seu servei militat. En el seu cas es tracta d`una experiència profundament traumàtica ja que li va tallar la seua vida i la seua vocació d`escriptor, a més va tindre problemes per la seua militància política en el context de 1979, plena transició i en el País Basc. Així que tenim el dia a dia molt detallat d`un recluta al servei militat, com déiem abans, aquell que l´haja fet vorà moltíssims dels tòpics que va viure i que sembla que s`ha repetit sempre, per altra banda, és interessant la descripció del moment històric i dels problemes polítics que va viure l´autor, a més de les amistats, sense dubte allò més important que el servei militar podia deixar. Per a qui no l´haja fet té ací una bona descripció, tot i que potser massa detallada, mentre per a qui sí que l´haja fet serà una ocasió de tornar a un passat que molts vam viure.