Ella trobava a faltar
els temps en què ho era tot per ell,
aquells breus instants
on el món es reduïa
a aquelles caminades pel passeig.
Ara la llibertat és una paraula
d‘arrels amargues
i significat incert,
un diumenge etern de tardor
disfressat d’impulsiva joventut.
Del poemari "Amagatalls"" Germania 2013
els teus versos freguen els sentiments, de vegades pense que ets un poc bruixot
ResponElimina:) :) Una abraçada Xelo! (sense cap conjur de bruixot hehe)
EliminaSón bonics els records, malgrat saber que són moments que no tornarem viure...La llibertat sovint ho compensa!
ResponEliminaBon vespre Jordi.
Potser els records són la prova d´haver viscut. Una abraçada i bona vesprada M. Roser
Elimina