La nit li feia por. Havia gaudit un instant de la tebior d`un sospir amic. Durant un jorn s`esvaí el lament i caminà per dolces dreceres inèdites fins ara. Just quan tancava els ulls va reviure cada moment per si no despertava mai més.
Que bonic! Un sospir amic, pot ser molt reconfortant...Quan tanqui els ulls ha de recordar tots els moments bonics, però pensant que un dia els tornarà a reviure...Els somnis han de ser optimistes! Petons.
M'agrada. I em deixes amb la intriga de si va despertar o no mai més...
ResponEliminaEl somni continua, Enric. Abraçada
EliminaAbans de tancar el dia també m'agrada de recordar els instants bonics del dia. Llavors la nit ja no em fa tanta por. Un bon poema, Jordi!
ResponEliminaGràcies, Sílvia,els records són una bona manera de perpetuar la vivència. Abraçada
Eliminahi ha instants que cal reviure amb el record
ResponEliminaSí Xelo, mentre els recordem sempre romandran!. Abraçada!
ResponEliminaQue bonic! Un sospir amic, pot ser molt reconfortant...Quan tanqui els ulls ha de recordar tots els moments bonics, però pensant que un dia els tornarà a reviure...Els somnis han de ser optimistes!
ResponEliminaPetons.
Sí, haurien de ser optimistes, però dissortadament no sempre es poden triar. Gràcies M.Roser. Petons.
EliminaUn somni és un desig fet realitat, he llegit fa poc en algun bloc.
ResponEliminaMolt bona definició, Helena.
Elimina