de la llum,
de la boira,
de milers de primaveres,
de silencis criminals.
Estic ple de tot,
de paraules que s´acaben,
de converses inacabables,
d`ara tu i després jo.
Estic ple de tot,
de saber que tot s´atura,
de problemes intangibles,
de promeses de paper.
Siempre lo prefiero a estar vacía.
ResponElimina:)
Abrazo lejano (y nunca enemigo)
Un ple de tot en un insignificant, un poema ple de contradiccions.
EliminaSembla l'expressió d'una sensació interior.
ResponElimina