Mentiras populares/Bruno Cardeñosa

Tenia este llibre per casa des de fa temps i la veritat és que no tenia massa ganes de llegir-lo. L´altre dia àvid de lectura va caure en les meues mans i el vaig llegir tot d`una. Aparentment es tracta d`un llibre de curiositats però també és una potent lliçó antitòpics.
Este periodista i presentador de ràdio (presenta el programa "La rosa de los vientos" a Onda Cero) tracta de desmuntar amb dades objetives nombroses llegendes urbanes i "veritats" popularment acceptades. La conclusió a què s´arriba amb esta lectura podria ser la de "tot és mentida".
L`autor tracta moltíssimes creences que tracte algunes  més generals com els prejucidis amb restaurants xinesos o americans, mentides que tots hem contat o ens han explicat sobre la Coca-Cola o el Red Bull,llegendes urbanes com la de "la joven de la curva", trames polítiques, moments estel·lars de la televisió que ningú no ha vist mai i altres que ens han acompanyat sempre com els talls de digestió o la necessitat de beure aigua diàriament.
Algunes de les mentides estan fantàsticament documentades, amb les diferents versions per països, unes ja eren previsibles i s´agraeix l´aclariment i d´altres són realment sorprenents perquè formen part del subconscient col·lectiu i mai no ens havíem plantejat la seua inexistència.
Recomanable.

El dragó del Patriarca/Josep Franco

L`origen de les llegendes sempre naix d`un fet verídic que després va transformant-se a poc a poc. Esta llegenda valenciana parteix d`un fet ben curiós: sembla que a la ciutat de València al començament del segle XVII la devesa del castell de Burjassot va ser transformada en un jardí botànic i que en algun moment hi hagué algun cocodril o caiman i això despertà les imaginacions populars.


Conta la llegenda que un dragó assetjava la ciutat de València, destrossava tots els conreus i matava a tot aquell amb qui es trobava. Les autoritats de la ciutat davant la desesperació van cridar a tots els cavallers del regne a què vingueren a lluitar contra el dragó, cap d`ells amb èxit. Un pres molt cruel i despiadat, va demanar ser ell qui s´enfrontara al dragó, amb la negativa inicial de les autoritats, l`aparició de la mare de Déu i la promesa per part del pres de canviar i dedicar-se a la meditació durant el que li quedara de vida va fer que tinguera forces per convéncer als qui manaven i que li deixaren intentar-ho. Tots els ciutadants van cobrir-lo amb vidres xicotets que després en la lluita van aconseguir enlluernar al dragó i que el nostre nou heroi puguera donar-li el colp de gràcia. Finalment va complir la seua promesa i es va retirar al monestir de Santa Maria del Puig

Les velletes de la Penya Roja/Enric Valor.

 


Tenia ganes de rellegir algunes de les Rondalles Valencianes d´Enric Valor. Vaig trobar un exemplar d´esta llegenda i vaig decidir començar per ella. Ara que sembla que "l´element valencià" està cada vegada més diluït, és un bon moment per reivindicar-lo amb més força que mai.

  Dues velles que viuen aïllades a una caseta de la Penya Roja, en temps del Regne de València,  s´assabenten de la proximitat del príncep reial, que està de cacera per la zona. Una d´elles veu l`oportunitat de la seua vida i demana a l´altra velleta que es fique un dit a la boca i el tinga allí tot el temps que siga possible. Quan arriba el jove a la casa, aconsegueix fer-li creure ensenyant-li només el dit que es tracta d´una jove de quinze anys i que no pot ensenyar el seu rostre fins el casament. El príncep ple d´emoció se l´endu al palau reial i es casa amb ella, la velleta astuta acoseguiex les joies que volia i es desentén de la seua germana pensant que esta moriria quan el príncep s´assabentara de la realitat.
   Per una serie d´encanteris (parlem d`una llegenda) la vella que s´acabava de casar es converteix en una bonica jove mentre que la que en principi semblava més astuta paga car el seu engany.

Anna Gavalda/L´estimava /La amaba/Je l`aimais

Encara que en un sentit diferent, mentre estava llegint este llibre m´ha vingut al cap moltes vegades "Donde el corazón te lleve" se Susanna Tamaro. Es tracta en definitiva una llarga conversa en un moment delicat que du a una confessió i que porta a vore a l´altra persona d´una manera absolutament diferent.
Chloé és una dona que ha renunciat als seu treball per criar als seus fills, quan ella pensava que la vida transcorriria així fins el final, és abandonada pel seu home per una dona més jove. Provisionalment, durant els primers dies i mentre tracta de situar-se, destrossada, passa uns dies amb el seu sogre Pierre un home a ulls de tots distant i intractable. Ella descarrega la seua ràbia en ell, açò donarà pas a una llarga conversa.
Pierre conta a Chloé com ha estat la seua vida real, la que no coneix la gent, com va perdre al seu amor vertader per dur una vida "burguesa"...
En definitiva, dos personatges que han perdut els que més volien cara a cara, una amb un futur per davant que no aconsegueix vore i altre amb una passat que no vol oblidar.

1Q84 (Llibres I i II) /Murakami

Uploaded with ImageShack.us

Ja fa mesos que vaig llegir-me´l i el cert és últimament no ressenye les meues lectures, aniré a poc a poc. No comentaré la trama d´estes dues primeres parts, tant sols diré que es tracta de Murakami 100% amb l´afegit d´un cert element fantàstic o de ciència ficció.

Si m´agrada Murakami és fonamentalment per la melangia brutal que tenen els seus personatges, un dessassosec permanent buscant la persona de la seua vida que tot i estar a prop mai aconseguiran. En este cas Tengo i Aomane són dos joves amb un una infantesa desarrelada i trista, cadascú amb la seua particular circumstància. Ara, ja adults Tengo fa de professor d´acadèmia amb aspiracions d´escriptor mentre que Aomane és una assassina de maltractadors. Els dos tenen una vida insatisfeta i plena de preguntes sense respostes. En el cas de Tengo apareix Fukaeri, una adolescent misteriosa que ha escrit un estrany llibre, a tengo se li encarrega la reescriptura d´eixe llibre i descobreix el món fosc d´on procedeix la xica.

Els camins de Tengo i Aomane va apropant-se progressivament, apareix el món de les sectes destructives i de fenòmens sobrenaturals en termes de bé/mal. Arribarà un moment en què Aomane sabrà que aquell xic que recordava del seu passat, aquell que una vegada, un instant, li va fer sentir bé, és Tengo, i lluitarà per retrobar-se amb ell. Ja estic llegint-me la tercera part.

No em queixaré.(ELLA I ELL VII)

Ell anava amb el tren Alaris cami de la Manxa, havia partit des de València feia un hora i anava pensant en la seua vida, potser en les coses que podria haver fet i no ha fet o en les quotidianitats incòmodes que li ronden pel cap i no li permeten gaudir completament de l´avui. En un instant concret, sense proposar-s´ho, unes paraules van arribar als seus oïts, una dona que seia darrere confessava a la seua filla que des que va morir el seu pare no aconsegueix alçar el cap i que tampoc té ganes de fer-ho, seguidament relatava moments de la seua vida (humil, modesta i d´esforç continuat) compartit amb el seu home que ja no hi és. Va acabar la conversa assegurant que malgrat la tristor no canviaria el passat per res del món. Quan va tornar el silenci ell se sentia molt xicotet, sense dret a queixar-se per nimietats. Va mirar per la finestra i va vore un camp extens, molt extens, quasi infinit.