Photography Graphics
Sembla que hui és el primer dia de la poesia en la nostra llengua al facebook, deixe la meua senzilla aportació.
Mai havia escoltat un soroll tan trist
com el d´un cor que no es vol obrir.
De tant en tant un dit premia el meu dit,
com buscant una disculpa no demanada.
L´aigua entrava a poc a poc per l´escletxa
i d´un no res es crea un riu
que esclata violentament
i vessa les seues llàgrimes definitives.
Mai havia sentit una rialla tan estudiada
com aquella que em regalaves no fa molt.
El temps, amagat, ens ha traït,
i ara, medites tranquil·lament , sense gaire emoció
Preciós!
ResponEliminaCreo que más o menos lo he entendido; suena, además, muy bien. Preciosa aportación.
ResponEliminaEstonetes aun no sabiendo hablar el catalan, me esforzaré por colaborar con algo, espero hacerlo bien. Besos
ResponEliminaNo en sabia res d'aquesta iniciativa que ens dius hi ha al FB, me'l miraré.
ResponEliminaSempre és difícil escriure sentiments i més encara en forma de poesia.
una aportació reeixida estonetes! una poesia que m'ha agradat!!!
ResponEliminaM'agrada molt, sense acabar-lo d'entendre. Ja és això.
ResponEliminaAunque no entiendo el poema me parece fascinante que una red social como FB inspire a los poetas a compartir sus palabras.
ResponEliminaUn abrazo.
He estat per les teves terres aquest cap de setmana :)
ResponEliminaMolt bona la poesia!
Enhorabona, has escrit un magnífic poema amb algunes imatges molt potents. M'agrada la personifficació del riu vessant ses llàgrimes
ResponElimina