dilluns, 1 de novembre del 2010
EL PRIMER DIA DE LES NOSTRES VIDES/Teresa Roig
L`editorial Proa ha publicat el tercer llibre de Teresa Roig "el primer dia de les nostres vides". He de dir que em va atrapar des del principi i que el vaig llegir tot d`una, ja que em podia l`interés per saber què passaria amb els dos personatges protagonistes.
Un home que alguna vegada va ser feliç, per casualitat passa un dia sencer voltat per la ciutat amb una jove amb passat tormentós i futur incert. A cada punt de l`itinerari el protagonista va recordant fragments de la seua vida; com va conéixer la seua dona, com va apartar-se a poc a poc de la seua filla, i com ha arribat a ser un home que se sent permanentment buit i trist.Pel seu torn, la jove qui en principi sembla un portent d`energia i pragmatisme arrossega un passat fosc ple de frustacions i una malaltia.
Tots dos s`escolten, s`expliquen mútuament coses que mai no han explicat ningú, ens demostres que quan s´haja tocat fons no hi ha altre remei que exir endavant i que es pot. En un moment, el menys pensat apareix algú que ens farà dir-nos la veritat, reaccionar.
Amb moments durs i moments tendres, este llibre ens convida a reflexionar sobre les nostres frustracions i relativitzar el concepte de culpabilitat.
Absolutament recomanable.
La editorial Proa ha publicat el tercer libro de Teresa Roig "el primer dia de les nostres vides". Debo decir que me atrapó desde el principio y que lo leí de un tirón ya que me podía el interés por saber qué pasaría con los dos personajes protagonistas.
Un hombre que alguna vez fue feliz, por casualidad pasa un día entero dando vueltas por la ciudad con una joven de pasado tormentoso y futuro incierto.En cada paso del itinerario el protagonista va recordando fragmentos de su vida; cómo conoció a su mujer, cómo se fue apartando poco a poco de su hija y cómo llegó a ser un hombre que se siente permanentemente triste y vacío.A su vez, la joven, que en principio parece un portento de pragmatismo y energía arrastra un pasado lleno de frustraciones y una enfermedad..
Ambos se escuchan, se explican mutuamente cosas que nunca han expicado a nadie, nos demuestran que cuando se ha tocado fondo no hay otro remedio que salir adelante y que se puede, En un momento, el menos pensado, aparece alguien que nos hará decirnos la realidad, reaccionar.
Con momentos duros y momentos tiernos este libro nos invita a reflexionar sobre nuestras frustraciones y relativizar el concepto de culpabilidad.
Absolutamente recomendable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola:
ResponEliminaHasta el momento no he tenido ocasión de leer nada de esta escritora.
La reseña del libro es muy interesante, me lo apuntare en la lista.
Saludos
Tessa
No he llegit res d'aquesta escriptora però m'ha agradat la teva ressenya i m'ha entrat curiositat per la història de la novel·la. L'apunt per comprar :)
ResponEliminaGràcies!!! El buscaré..!!
ResponEliminaHola,
ResponEliminaJo vaig llegir-me la seva anterior novel·la, "Pa amb xocolata" i em va encantar. Crec que l'autora retrata molt bé els confictes i les emocions humanes. És un plaer llegir-la i estic segur que gaudiré molt amb el seu nou llibre.
Manel
no conosco nada de la obra de esta escritora pero has hecho que se haga interesante y me dan ganas de leerla, un abrazo feliz comienzo de mes
ResponEliminano el coneixia però a mida que et llegia em recordava a Antes del amanecer, ja saps que jo tot ho relaciono amb el cinema ;-), i aquesta per la temàtica és molt cinematogràfica!
ResponEliminapetons
Caram, jo ara passo una temporada no gaire animada a llegir, a veure si aquest...Ja t'ho diré!
ResponEliminaja tinc un altre llibre a afegir a una llarga llista que no para de créixer...gràcies!
ResponEliminaLa persona que te salva del naufragio (pese a sus propias marejadas)
ResponEliminaMe gusta... ¿algún día lo leeré?
"La melancolía de una vida demasiado corta para tantas bibliotecas."
Un abrazo cercano (pese a la lejanía)
:)
¡Gracias por tu felicitación, encanto!
ResponEliminaUn libro más para leerme :D
¡Siente un gran, gran abrazo!
Gràcies per la iformació. No conec cap llibre de Teresa Roig. Me l'apunte. Crec que és imprescindible reflexionar i saber relativitzar la culpabilitat, sovint en carreguem més de la necessària.
ResponEliminaEl tinc pendent com a anticànon, tot i que no ho és prototípicament.
ResponEliminaMe lo guardaré en el bolsillo del saco así me acuerdo de leerlo... y más interesante aún es siendo la autora una mujer!!!
ResponEliminaUn abrazo Jordi
Gràcies per aquesta ressenya. M'ha cridat l'atenció i el buscaré!
ResponEliminaPetons!
Com bé has comentat a la meua entrada, més val estar vius i patir a sentir-se morts sense estar-ho. Malgrat que ens ve genial de tant en tant no sentir amb tanta intenssitat.
ResponEliminaAquest llibre sona bastant bé, però amb un rerefons d'estima. Pel moment, preferisc la novel·la històrica perquè m'ajuda a no pensar massa en les meues coses.
Salut,
Effy.