Tenia ganes de llegir este llibre del premi nobel turc. No tenia cap idea preconcebuda, de tota manera quasi totes les persones que se l`havien llegit deien el mateix: "és molt bonic".
En efecte, es llig amb facilitat i és força entretingut. Descriu la seua vida a Istambul des de ben xicotet, per tant, relata amb detall la seua vida personal; pares, amics, familiars, i paral·lelament la vida d´Istambul d`aquells anys. No es tracta d´històries inconnexes ja que la vida del protagonista no pot entendre`s sense la seua ciutat.
Pel que fa Istambul, és interessant vore la progressiva occidentalització de la ciutat, el tipus de vida d`una família turca de classe alta, la persecució dels grecs, la importantíssima figura d`Atatürk i en definitiva el batec d`una ciutat.
La vida de Pamuk està contada amb aparent sinceritat; la distant relació amb els seus pares, els violents jocs amb el seu germà i el procés vital d`un xiquet que descobreix quelcom nou cada dia. És especialment bonic el capítol dedicat al seu primer amor. També hi ha una gran quantitat de fotografies de la ciutat i de la família.
Segur que pot canviar la idea que podem tindre d`aquesta ciutat turca,tan llunyana i propera al mateix temps.
Reportatge d`una televisió italiana sobre l`Istanbul de Pamuk
No l'he llegit però ho faré. Gràcies per la recomanació. I sí Murakami enganxa i la Pell Freda em va encantar :)
ResponEliminaFelicitats per aquest blog tan instructiu :)
Ostres, doncs miraré de cercar-lo!! Vaig tenir la fortuna de visitar Istambul fa uns anys i només 4 dies (ni arribar a la Capadòcia) però em va fascinar la seva història, la seva cultura tan arrelada, els costums, el menjar, la música i la hospitalitat que vaig rebre.... Bona recomanació, gràcies i una salutació ben cordial :)
ResponEliminaProcure marcar distàncies amb els premiats amb el Nobel.
ResponEliminaMalauradament, és el típic regal de Nadal. Enguany, la Müller.
¿O 10? Con poder sentirlos será suficiente.
ResponEliminaUn beso, darling.
Fa poc el vaig tenir a les mans, però no em vaig decidir. Pel que dius, crec que la propera vegada que el vegi me'l compraré.
ResponEliminaGràcies per la recomanació!
No el coneixia el teu blog.m'agrada.Et seguiré de prop per veure quines recomanacions fas de més.^^
ResponEliminaHola:
ResponEliminaSoy Robert Lozinski, el moldavo. Desde este blog, el 6 de enero de 2009, se ha hecho un comentario sobre el libro que he escrito en castellano, "La ruleta chechena". Quiero dar las gracias pero no sé a quién.
Hola Robert, pues nada, me llamo Jordi y soy un profesor de secundaria de Valencia. De vez en cuando escribo algo en el blog, aunque lo tengo
ResponEliminabastante descuidado. Resulta que ese poema de Lorca es mi favorito, me lo sé de memoria, así que me llamó muchísimo la atención que
comenzaras a estudiar castellano gracias a él. Eso que decía:
la magia de las palabras. Un abrazo.
Hola¡¡ Vengo a este blog gracias a tu comentario en Confieso que he leído y la verdad es que está fenomenal porque hablas un poco de todo, cine, literatura. ¡Qué más!
ResponEliminaTengo este libro y lo voy leyendo a ratos (aunque lo tengo algo abandonado). Es curioso ver lo occidentalizada que estaba su familia, su vida (añ menos en lo que llevo leído hasta ahora) y lo vinculados a Europa que se sentían. La verdad es que es una buena lectura para conocer la evolución del país y, por supuesto, si quieres visitar la ciudad.
Saludos¡¡¡
Me encanta Pamuk, el primer libro que leí de él fue Nieve, luego siguieron otros. Este en concreto no lo he leido, pero ahora estoy con El museo de la inocencia y me encanta
ResponElimina