ISTAMBUL/Orhan Pamuk

Tenia ganes de llegir este llibre del premi nobel turc. No tenia cap idea preconcebuda, de tota manera quasi totes les persones que se l`havien llegit deien el mateix: "és molt bonic".

En efecte, es llig amb facilitat i és força entretingut. Descriu la seua vida a Istambul des de ben xicotet, per tant, relata amb detall la seua vida personal; pares, amics, familiars, i paral·lelament la vida d´Istambul d`aquells anys. No es tracta d´històries inconnexes ja que la vida del protagonista no pot entendre`s sense la seua ciutat.

Pel que fa Istambul, és interessant vore la progressiva occidentalització de la ciutat, el tipus de vida d`una família turca de classe alta, la persecució dels grecs, la importantíssima figura d`Atatürk i en definitiva el batec d`una ciutat.

La vida de Pamuk està contada amb aparent sinceritat; la distant relació amb els seus pares, els violents jocs amb el seu germà i el procés vital d`un xiquet que descobreix quelcom nou cada dia. És especialment bonic el capítol dedicat al seu primer amor. També hi ha una gran quantitat de fotografies de la ciutat i de la família.

Segur que pot canviar la idea que podem tindre d`aquesta ciutat turca,tan llunyana i propera al mateix temps.



Reportatge d`una televisió italiana sobre l`Istanbul de Pamuk

Perdona si te llamo amor/ Federico Moccia

Según van pasando los años, van disminuyendo mis prejuicios a la hora de leer. Recuerdo tiempos en los que rehuía los bestsellers y las aparentes historias facilonas de amor. En Octubre estuve en Roma, me llamó la atención un montón de candados que había en un puente que cruza el río Milvio. La curiosidad me llevó a preguntar el motivo; resulta que en uno de los libros del escritor Federico Moccia, los enamorados sellaban su amor de esta forma, con un candado sobre ese río, de forma que se convirtió en moda y se está extendiendo por más ciudades y países.




Al regresar opté por leerme el primer libro de este autor que encontré, "Perdona si te llamo amor", precisamente en este asunto no aparece nada relativo a los candados, pero trata de amor, amor simple, de frente, sin subterfugios literarios. Un hombre cercano a los 40, con éxito profesional pero en una mala época emocional, conoce por casualidad a una chica con la que en principio no tiene nada que ver en ningún aspecto, pero las dificultades harán aumentar sus ansias de estar juntos. El final es previsible y los personajes bastante tópicos, pero no conozco a nadie que lo haya comenzado y no lo haya terminado.Al fin y al cabo, la lectura es entretenimiento.



Más tarde me enteré que en 2008 se rodó una película que es prácticamente un calco del libro (el director es el mismo autor), aquí tenéis el trailer de la misma.



Quien haya estado en Roma, reconocerá lugares, y quien no, aumentará sus ganas de ir.

La piel fría/La pell freda/Albert Sánchez Piñol

En un anuario leí que esta novela de Albert Sánchez Piñol había vendido 100.000 ejemplares de su edición en catalán, una cifra realmente asombrosa.Buscaba una edición de bolsillo, y la encontré en castellano. Un joven activista irlandés decide autoevadirse a una remota isla, con el fin de realizar allí un trabajo de recogida de datos durante un año. Aquella isla cambiará su percepción y casi que también sus valores. La isla es habitada por un hosco y huraño personaje con el que no le une nada, únicamente una forzada alianza para defenderse de los seres anfibios que se empeñan en matarles.




Durante la numantina defensa, condenada al fracaso, el protagonista encuentra el amor en aquel paraje tan hostil, entiende que hay otra forma de amar, de sentir, incluso sin ser amado con la misma intensidad, también aprende que las palabras son la única arma que en realidad funciona. Parece una entretenida novela de ciencia-ficción, pero es algo más, una reflexión de cómo podemos reaccionar en situaciones límite.

Ha sido traducido a varios idiomas, con especial éxito en su edición inglesa (cold skin) y parece que está en marcha la versión cinematográfica.Un seguidor del libro realizó una videoilustración que trata de recoger la angustia que le transmitió la lectura del libro.



Por cierto, la novela queda totalmente abierta a una segunda parte...

Haruki Murakami. "Tòquio Blues".

Buscant llibres per a llegir-me durant el període de vacances, vaig vore exposats molts llibres d´un mateix autor, Haruki Murakami". En eixe moment, vaig recordar que un amic i una companya de feina me l´havien recomanat tot advertint-me que es tracta d´un autor extremadament intens amb unes històries que t´atrapen i amb uns personatges autodestructius. De tots els que vaig vore, vaig comprar-me "Tòquio Blues"



La veritat és que vaig alegrar-me de la meua decisió des del principi. Tracta dels anys universitaris de Toru Watanabe, un jove enamorat de Naoko, xica pel seu torn absolutament desfeta després de la mort del seu nòvio de l´institut. En estos anys de total desinterés pel que passa al seu voltant, coneix a Midori, una jove que fa que prenga un nou interés pel gènere femení pèrò sense oblidar a Naoko qui amb problemes creixents, vol fugir d´un món en el que no troba lloc.

Poc personatges per a una novel·la redona, que enganxa des del principi i que endinsa en el món del Tòquio dels anys 60, amb moltes referències literàries i musicals.

La xarxa està plena de referències a esta novel·la. S´està fent una pel·lícula en Japó que serà estrenada este any.



Apareixen lectures de fragments del llibre en molts idiomes i moltes adaptacions i recreacions fetes per seguidors de Murakami.



Durant tot el llibre és recurrent la referència a una cançó dels Beatles, Norwegian wood (nom original del llibre),és inevitable buscar-la i repetir-la mil vegades en el cap.