CANÇÓ/LLUMS EN LA FOSCOR

Hi ha èpoques que no són bones, el tòpic diu que les persones que vertaderament t´estimen són les que estan en els moments més foscos, en esta ocasió el tòpic no pot ser més encertat. Esta lletra tracta sobre açò, sempre podem eixir de qualsevol situació, la que siga. Reviscolar dóna una sensació de plaer inexplicable.
Qui s´anime a cantar-la, endavant!

Llums en la foscor

Ara que sembla que tot ha passat

i que la boira ha escampat

i que s´han dut el pitjor de mi

vull caminar endavant.

 

He transitat entre plaques de gel,

i he dormit a l´infern,

m´he perdut entre plutges de paper,

vaig ser el que no vull ser.

 

Potser hi ha un camí per mi

amagat al fons

potser he d´obrir els ulls

per trobar-me amb tu

potser

potser

 

M´empassat tants consells que no volia,

he brindat amb el Sol,

tan segurs amb què mai arribaria,

no vull el vostre consol.

 

Ara respire la tranquil·litat,

veig llums en la foscor,

he canviat la rancúnia per calor,

per fi només seré jo.

 

 

Potser hi ha un cami per mí,

amagat al fons

potser he d´obrir els ulls ,

per trobar-me amb tu,

potser

potser

 

Tres passes pel misteri/Agustin Fernández Paz

Com he comentat a algun post anerior, el concepte de "literatura juvenil" és força desafortunat ja que fa que moltes persones no s´acosten als llibres que s´agrupen baix esta etiqueta i perden així l´oportunitat de llegir llibres que en molts casos són francament excel·lents.

"Tres passes pel misteri" és el conjunt de tres històries que tenen com a unió Galícia i elemements misteriosos.

-La primera història ens situa en un museu i els problemes que troba un arqueòleg amb la seua troballa. Persotatges estranys i objectes que canvien.
-La segona ens situa a Navarra durant el camí de Santiago, una història que sembla una d`eixes lleteges urbanes que tant agraden d`explicar i d´escoltar. Una dona escolta una història que després veu publicada al diari amb la persona que ho explica com a víctima...
-L´última història ens parla de les ferides encara no tancades de la Guerra Civil, un far al qual els esperits no poden descansar i una tendra història d`amor que esdevé impossible pel passat polític que no s´acaba de superar.

Pregunta a mi mateix: he tornat?

Sunset Park/Paul Auster

Típica història de Paul Auster, ambientada a Nova York, retracta personatges amb un passat fosc que decideixen donar a les seues vides una altra oportunitat.

Miles va estar involucrat en un accident familiar de conseqüències dramàtiques. Va decidir deixar-ho tot i fugir a l`altra part del país. Allà recobra la calma i coneix l`amor però un amor prohibit per raons d`edat, així que mentre que passa el temps torna a Nova York. Mentre tracta de reconciliar-se amb els seus familiars viu en una pis ocupat habitat per diferents personatges i cada personatge posseït per una història plena de contradiccions i mancances.

El barri de NY, la vida bohèmia, la descripció de llocs i personatges incapaços de comunicar allò que senten...
Auster en estat pur.

Caterina Cortès/Dos dies a Barcelona

Ací teniu l`enllaç a la pàgina del llibre.

Absolutament recomanable.

Lenny Kravitz/Visca l`amor!

Un que ja comença a tindre un certa edat, pensava que aquells records que sempre queden, moments puntuals de qualsevol tipus que sempre estaran presents; converses, petons, pel·lícules, amics, etc, pertanyen a la joventut, a un temps passat on qualsevol cosa era possible en qualsevol moment. Feliçment m`equivocava.

Dimarts passat en principi anava a ser un dimarts qualsevol, feina i running. A última hora i sense pensar-ho massa em vaig trobar al velòdrom Lluís Puig de Benimàment (al costat de València) al concert de Lenny Kravitz. Tot i que coneixia a este cantant, tinc per casa alguns discos seus, no em considerava com un fan incondicional, ara la cosa ha canviat perquè va ser una experiència musical increïble.

Era entre setmana, el velòdrom no estava ple, però allí dins, un grapat de musics feren que unes 3.000 personetes s´oblidaren de tot i sentiren durant dues hores l´energia poderosa que té el treball quan es converteix en passió.

Premi Liebster

Tomàs del bloc MOSAIC, un interessantíssim bloc amb reflexions d´actualitat molt ben documentades, m´ha atorgat un dels 5 premis Liebster que li corresponien.

Aquest, és un premi que reps d’algun bloc que creu que te’l mereixes, i llavors cal que passis de premiat a jurat, tot seguint les següents normes:




1.- Copiar i enganxar el Logo del premi al Bloc, i enllaçar al Blocaire que te l’ha atorgat.

2.- Nominar els teus 5 Blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el premi.

3.- Demanar i esperar que aquests Blocaires passin el guardó a d’altres 5 Blocs.


Els meus 5 blocs són els següents:

1. Un rebost de paraules, bloc on Xelo Llopis posa les seues magnífiques poesies.
2. Noia de poble a la ciutat, els pensaments d`una estudiant valenciana compromesa amb les seues idees i amb la seua terra.
3.3. Sol de mitjanit a Reykjavík un altre bloc valencià de poesia lluita i reflexió.
4. La entropía de Vero, fantàstic bloc de ressenyes de llibres.
5.Una cosa molt gran en una de molt petitaBloc en el qual Helena Bonals analitza subtilment poesia.

Cançoneta/Fuig amb mi

Fuig amb mi, agafem la drecera,
escapem d´este maleït món.
Trobarem, la pau en el camí,
la lluna de paper,
parlant de pell a pell.
I sentirem, com ens colpeja el vent
creant un nou record
amb un cel diferent.


Ja fa temps, que em sent com un estrany,
perseguit per dies sense fi.
Jo no vull, quedar-me sempre ací
un membre del ramat
que no veu més enllà.
Per això, ací tens el meu braç
no tingues cap temor
jo t´estaré esperant.