Cròniques de l`infern (recomanació de l`autor)

Quan els lectors són un somni

Quan es junta la literatura de qualitat amb lectors que també ho són, ocorren coses com aquestes. A partir de l`edició del llibre "Dos dies a Barcelona" de l`escriptora mallorquina Caterina Cortés, diversos lectors han anant fent i enviant-li fotos del seu llibre a un context quotidia, literari o significatiu pel lector i ha esdevingut una entranyable i sincera col.lecció de fotografies que val la pena d`observar. Em recorda a aquella escena d`Amelie on ella li envia al seu pare fotografies d`un barrufet de jardí arreu de tot el món i el pare se les mirava sorprés.

Es esta entrada del bloc de l`escriptora les teniu.

"Guarda`m el secret" i "poemes de la nina libèlul·la" a Barcelona i Canet.

O el que és el mateix, Xelo Llopis i Miquel Català presentaran els seus poemaris (12 i 13 de juliol)i hi haurà a més un recital de poesia. Cita imprescindible pels amants de la bona poesia d`aquelles comarques. Ací teniu l´enllaç amb tota la informació.

Gris de sempre/ Joan Valls.

GRIS DE SEMPRE



¿QUÈ traurem de la vida, què traurem
sinó una flama breu i mig somorta,
una pregunta incontestada i morta
que s'esllavissa al buit? Res no sabem

del que hi ha a la procel·losa fita
de l'incert que ens fustiga la temença,
la perdurança de la boira immensa,
grisalla que intueix llum infinita.

D'horabaixa la fe encontra impotent
la tendresa del cèlic pensament,
somni d'esperançada bonhomia.

Em dol tanta foscor, tanta eixutesa,
malgrat l'escampadissa de bellesa
que ens ofrena la còsmica harmonia


JOAN VALLS


Sempre m´ha agradat este poema de l`alcoià Joan Valls, la contradicció entre la bellesa puntual que ens envolta i la tristor infinita que significa (per a molts) el fet d`existir.

Després d´una dècada (poema).

Després d`una dècada sense veure`s
van coincidir a una exposició
sobre els orígens de l´impressionisme.
En un instant de la vesprada
van quedar-se mirant alhora
un quadre de Monet.

En menys d`un segon
van percebre la presència
de l`altre al costat.
Una subtil intuïció
els va fer dissimular
i manera paral•lela
dirigiren les seues mirades
cap a quadres confontats.

Passats uns minuts,
mentre es dirigien
amb les seues parelles
cap a plantes diferents,
a tots dos els va sorgir
el mateix pensament:
s`estimaven encara.

J.G

I si tornem?

El meu amor Sputnik/Murakami

Cada vegada m`agrada més llegir a este escriptor japonés. La solitud de nou és el tema fonamental. Tres personatges se senten absolutament solitàries, en el seu món particular, enmig de milions de persones. El protagonista, un jove mestre de primària està enamorat de manera platònica, de Sumire, una jove aprenent d`escriptora, dinàmica i imaginativa. Ella veu en ell l`amic inconcidional, però no un amor de parella. Rememorant els silencis japonesos, ell no li dirà mai res, però romandrà sempre al seu costat, escoltant-la i atenent-la.

El destí vol que Sumire s`enamore de Miu, una dona major que ella però que tampoc no pot tornar-li l`amor en igualtat de condicions.

L`acció es trasllada a una illa grega, Sumire es perd sobtadament i el seu enamorat va a buscar-la. Descripcions oníriques i móns paral·lels; què fer quan sentim que el món no és el nostre lloc, o millor dit, no té lloc per a nosaltres?, almenys este món.Els personatges busquen una realitat impossible, encara que es dessitge, per això miren més enllà d`allò que els altres veiem.

Altament recomanable per aquells qui s`han llegit Tòkio Blues (la seua novel·la més coneguda) i els va agradar i per a tots qui vullguen explorar el formidable món de Murakami